El mon dels hipòcrites i la gent
Jordi Peidro, escriptor

La Columna Jordi Peidro (07/11/2023) "El mon dels hipòcrites i la gent"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Alcoy
No van les coses bé. Gens ni mica. Al món parle. Ja saben; al desficaci d'Ucraïna s'uneix ara el de Gaza i n'hi ha tres o quatre més que es posaran en marxa més prompte que tard.
Al desgavellat de Putin se li apropa Netanyahu. Ara el primer defensa la integritat territorial dels palestins i es queixa de la barbàrie que practiquen els jueus, però ell s'aplica en la mateixa crueltat i no fa ni cas de les fronteres que es van pactar amb el desmembrament de l'URSS. Tampoc està fi Zelenski que mira cap a altre lloc en el conflicte jueu-palestí perquè li interessa tindre de cara als primers. Què dir de Joe Biden qui unfla a armes als ucraïnesos perquè defensen el seu territori dels invasors però no dona un tiroxines als palestins no siga cosa que es posen nerviosos els defensors de Sion i es giren d'espatlles davant la influència ianqui a Orient Mitjà. L'Orban, que pertany a l'OTAN, li fa ullets al règim rus i de segur que ja està posant-li les banyes a la Comunitat Europea.Els d'ací, uns i altres, la majoria, donen suport a o condemnen a qui els interessa en funció de com bufe l'aire que millor els vinga. I no sols amb temes internacionals, no, també amb els de casa. Perquè l'assumpte de l'amnistia o no dels independentistes catalans no deixa de fer córrer rius de tinta. I els arguments per tots els costats queden més que ridículs. I si es adonen, tots defensen els mateixos conceptes, cadascú en el seu espai més o menys reduït; pàtria, honor, territori nacional i vaja vosté a saber què més. Tota aquesta hipocresia per a seguir xuclant de la mamella. Ni més, ni menys.
He començat parlant dels hipòcrites, dels mal nascuts. Acabe amb els que em preocupen, els que m'interessen. La gent. La gent senzilla com jo, com vostés. I acabe secundant-los, sí. A tots. A la gent que pateix per les interessades decisions d'aquests imbècils. A tots els que veuen caure bombes al seu voltant sense saber el perquè. A tots els que pateixen fam i privacions per gust d'una minoria. A tots els que no podran veure nàixer una nova jornada. A tots ells, el meu suport, la meua estima. Encara que sé que no aprofita de res.Tant de bo el karma done a cadascú el que ha anat llaurant a la vida. Almenys ens quedaria aquest consol. No van les coses bé. Gens ni mica.




