La Festa camina lliure

Alcoy

Som espectadors d’un procés lliure de transformació de la Festa alcoiana de la qual cal sentir-se orgullosos. Després d’èpoques fosques i contradictòries, són els mateixos festers i festeres els que decideixen cap on ha de caminar una tradició de moltíssims segles. Una afirmació normalitzada en 2023. I no parle només de la participació de la dona en igualtat de condicions que els homes. Parle del dia a dia. Voran, fa dos anys… calcule que des de la pandèmia, les filaes han estat envaïdes de persones, la majoria quadrilles de xics i xiques de 20 o 30 anys que han contaminat (en el sentit positiu de la paraula) les 28 filaes, aportant aire fresc, alegria i sobretot normalitat. La Pandèmia ha tingut, per sort, alguna ressaca positiva. Com per exemple, que la gent ha tornat a viure al camp, o que la majoria de persones practiquen l’esport del CARPE DIEM. És a dir, per si de cas, volem viure al màxim i sense deixar per a demà el que pugues fer avui. I ser d’una filà és divertit, és familiar i es viu l’alegria permanentment. Potser el Carpe Diem és el que ha portat la gent jove a formar part d’una Festa que no fa molt era majoritàriament més bé cosa de uelos o de ‘rancios’. Ara la Festa no és d’uns pocs, ni tampoc d’aquells que han hederat el privilegi de pertànyer a una filà per consanguinitat. Als que ja ens pentinem amb canes o directament no tenim massa cabells al cap, aquestes coses ens sorprenen prou. Perquè venim d’un model de xicotetes filaes poblades per clans familiars i amb pocs canvis interns. Ara fa goig anar a la glorieta en el mig any o a un ‘ansaio’ en la filà o comptar el nombre de festers que ixen per Sant Nicolau un 22 d’abril. Ara hi haurà nous problemes com els d’espai en les filaes o com fer que tots participem en unes entrades concentrades en només un dia. Beneïts problemes. Trobarem solucions.