És culpa seua

Alcoy

Sents la ràdio i estàs al dia de les notícies, potser arribes al resum del telediari, o prefereixes estar actualitzat d'allò que passa al món navegant per Internet o per qualsevol plataforma social. A l'escola ens diuen com sumar, com llegir o com estan distribuïts els països al món. Soc de les primeres a defensar que caldria treure temps perquè l'alumnat entengués que és formar-se una idea clara, i pròpia, de tots els impactes sobre actualitat que rebem per tot arreu. La infoxicació forma part del nostre dia a dia. És pràcticament impossible assumir la sobrecàrrega d'informació que ens arriba. Tu que t'has fet la pregunta de ''a qui he de creure"? I ara, tampoc és sa pensar que són els altres els qui han de decidir per tu. Has sentit culpar els mitjans de comunicació de manipulació, fins i tot tu els has assenyalat per vendre la part més morbosa de la notícia, de donar-li veu als oportunistes, inclús de finançar les butxaques d'uns quants... ¿I quin ha sigut el teu paper? En un món globalitzat com aquest, no tens tu també el poder? Quan reenvies, comentes, o inclús defens com teu aquell discurs que has sentit per un canal informatiu, ¿no estàs també manipulant? Quan les imatges més morboses i més assenyalades són les que més visualitzacions o reproduccions tenen, ¿no són els ciutadans qui enriqueixen els mitjans que compten amb pocs escrúpols? Malauradament, creem saber molt del món i, en canvi, responem amb victimisme i actuem amb molt poca... ¿Com es diu quan s'accepta el fet que la humanitat és diversa per naturalesa i que u no ha d'imposar les seues opinions a la força i molt menys amb violència? Ah si, tolerància!