La fundació d’un col·legi menor a Alcoi

Alcoy

Fa 425 anys, un 14 de novembre de 1598, la senyora Mencía de Ávalos y Toledo va fundar a Alcoi l’anomenat «Colegio menor de Santa Mónica».

La informació sobre aquest centre podeu trobar-la en un article que vaig publicar en 1993 en la revista «Archivo Agustiniano», hui de fàcil consulta en internet. Va ser mentre investigava per a la redacció de la meua tesi doctoral quan vaig localitzar entre les desenes de volums de la Cort de Justícia, custodiats a l’Arxiu Municipal, el document de la fundació de l’esmentat col·legi.

La veritat és que abans hi havia poques referències. En la seua monumental crònica agustiniana, el P. Jaume Jordà havia parlat d’un col·legi fundat al monestir de St. Agustí, però que ja no existia.

Com la resta de centres conventuals, el monestir d’Alcoi va patir la decadència medieval fins que, arran del concili de Trento, hi va haver una reforma general dels ordes religiosos i un impuls per a preparació doctrinal dels religiosos.

En aquest marc històric cal enquadrar la fundació del col·legi de Santa Mònica. La seua fundadora era Mencía de Ávalos, vídua del cavaller don Pedro de Llanos, i resident a Villena. Mencía tenia vinculació amb els agustins d’Alcoi perquè estos s’havien fet càrrec del santuari de la patrona de Villena, Nuestra Señora de las Virtudes, que es trobava abandonat després de marxar la comunitat religiosa anterior, perquè era un paratge insalubre on els frares emmalaltien contínuament.

Quan els agustins alcoians van haver de renunciar al santuari de Villena, perquè pertanyia a un altre territori de la corona, Mencía es va traslladar a residir a Alcoi, perquè havia decidit mantindre el contacte amb el convent, el qual li va facilitar un «mestre espiritual» i un procurador per a gestionar el seu patrimoni.

Finalment, vista la necessitat que els novicis alcoians comptaren amb un col·legi propi i així no anar-se’n a estudiar a poblacions llunyanes, Mencía es va comprometre a donar bona part dels seus béns per a la fundació del col·legi, una fortuna en aquella època, a part d’una renda perpètua per al seu manteniment.

La fundació es va protocol·litzar davant notari mitjançant un extens document de dotze capítols, com una mena d’estatuts del col·legi. En ells es fixava el patronat de la fundadora, la seua sepultura i funcions religioses perpètues, el govern del centre, la composició d’estudiants i mestres, els patrons i administradors, les rendes i, en cas de dissolució, que l’edifici quedara per al convent mentre que el capital acumulat fora destinat a fundar un hospital a Alcoi.

El primer rector del col·legi del qual tenim notícia va ser el P. Ginés Ocaña, qui va prendre possessió del centre en nom dels agustins.

Finalment, el col·legi no va sobreviure a les greus crisis del segle XVII i va donar pas a una altra institució, l’Escola de Crist, una institució de capellans i seglars per a la millora de la vida cristiana fundada a Madrid en 1653. Possiblement, esta Escola és la que acabaria donant nom a l’actual carrer de l’Escola.