El mòbil ens ha envaït

Alcoy

A Itàlia, la màxima Agència de les Comunicacions, que marca directrius i sancions a les empreses de telecomunicacions, acaba d'imposar un control parental a l’ús de telefonia mòbil per part dels menors d’edat. Pretén, de manera independent al mateix govern, regular la utilització per part dels més menuts d’aquest dispositiu. Per a tal fi, els pares i mares deuen informar si ja tenen un número que serà utilitzat per un menor, o a la compra d’un nou, que aquell dispositiu amb eixe telèfon serà utilitzat per un menor d’edat. De manera automàtica, les companyies hauran de limitar l’accés a pàgines de continguts com: que incentiven la bulímia i anorèxia, faça apologia de drogues, armes, violència, porno, discriminació, jocs d’atzar, etc. en definitiva que siguen potencialment perjudicials per als menors. Mentre a Espanya, grups de mares i pares, es plantegen no donar mòbils a menors de 16 anys.

Amb estes decisions i plantejaments, ens podríem plantejar si coarten la llibertat dels menors o si realment estem educant i acompanyant-los millor en el seu desenvolupament? Mentre, a les aules, les pantalles cobren importància en molts centres educatius. I mentre UNICEF publica un informe en el qual s’assegura que realment no faciliten l’aprenentatge i presenten més inconvenients que avantatges. I mentre a casa, fem un ús abusiu, i els fills ens veuen llegint la pantalla més del que possiblement hi haurien. Els ensenyem que davant un malestar, està bé evadir-se amb la tecnologia, que està bé, utilitzar-la quan estem avorrits, quan estem menjant, quan estem conversant i quan estem vivint, sempre la pantalla en un pla secundari o primària, mentre la resta de les coses passen al nostre voltant i es perdem detalls, observacions i converses.

Aquesta tecnologia ens ha envaït i ara no sabem qué fer amb ella.