Fart de banderes

Alcoy

Quan era menut recorde haver anat amb ma mare a la plaça d'Espanya a veure al rei Joan Carles. Vam comprar una bandera espanyola i jo vaig jugar molt amb ella a la caseta. Per a mi no era cap símbol fatxa, era un xiquet i no sabia que venia heretada de la dictadura de Franco, simplement era la bandera del país on vaig nàixer. Pegant un bot en el temps, en les Eurocopes de 2008 i 2012 i en el Mundial de 2010, eixa bandera als balcons era un símbol d'alegria pels títols aconseguits, per a mi no era res més, tot i que aquells que tot ho aprofiten, ja tiraven cap als seus interessos i l'oposaven amb les banderes de les comunitats autònomes, sobretot d'algunes. L'altre dia passava en cotxe per davant de l'Ajuntament i em vaig topar amb un fum de gent i banderes d'Espanya i vaig pensar de sobte que l'onada de manifestacions havia arribat a Alcoi i que també podia arribar la forma radical de manifestar-se. No em vaig enganyar. Un xaval que conec em va dir com, mentre passejava pel carrer i segurament pel seu aspecte (coleta, gorra, samarreta de grups de música en valencià, etc.), un d'estos abanderats es va acostar amb un megàfon i el va provocar cridant-li a l'oït no sé què de "los MENAS", tot i que crec que això no tenia res a veure amb la suposada manifestació contra l'amnistia i possiblement el subjecte no havia vist un MENA en la seua vida ni, òbviament, havia segut molestat per cap. Quan arriba el 9 d'octubre tot s'ompli de senyeres valencianes amb les seues distintes variants i pense que cada vegada em sobren més les banderes, totes. En algun moment algú s'ha apropiat dels símbols de tots i els utilitza contra altres símbols, oblidant que el naixement en un lloc o l'altre és qüestió d'atzar i que molts estem satisfets de viure on vivim, comparant-nos en altres llocs del món per, entre altres coses, un estat democràtic del benestar que garanteix sanitat i educació pública. L'única terra que estime com a pròpia és la que treballe, heretada dels avantpassats, contra tots els que s'obstinen en què l'abandone, però això és una altra història.