Historia
Cròniques alcoianes

La història del Ban Reial

Alcoi consolida a meitat del segle XIX el costum dels xiquets d’escriure una carta als Reis d’Orient

Cròniques alcoianes (11/12/2023) "La història del Ban Reial"

Alcoy

Esta història es remunta a la segona meitat del segle XIX quan es consolida el costum dels xiquets d’escriure una carta als Reis d’Orient, que deixen als balcons o a la vora de la llar. Un altre mitjà per a fer arribar estes cartes són les bústies oficials de correus.

Després de més de tres dècades de celebració de l’entrada dels Reis d’Orient a Alcoi, el Círculo Industrial assumix la seua gestió en 1920 i proposa com a novetat la lectura del telegrama anunciant l’arribada dels Reis d’Orient. Per a l’autor del llibre, este és el primer antecedent de l’ambaixador reial, perquè és un herald, segurament el «macero» o herald municipal, qui llig el text.

El naixement del Ban Reial es produïx en un període molt complicat del país. La guerra del Marroc s’havia convertit en una carnisseria i en un problema nacional quan la pressió popular va exigir responsabilitats a les altes esferes, inclosa la corona. Això va precipitar la crisi del sistema de la Restauració i el colp d’estat del general Miguel Primo de Rivera el setembre de 1923, que va tancar la comissió que havia d’investigar les responsabilitats per la derrota que havia provocat milers de morts en l’Exèrcit.

A més, Alcoi vivia una greu crisi econòmica a causa de la caiguda de les exportacions després de la pau mundial. Nombroses fàbriques van tancar i l’atur es va desbocar. La ciutat va entrar en una profunda i prolongada crisi que lligaria amb la gran recessió econòmica mundial després del crack borsari de 1929.

Durant este dilatat període, el preu dels aliments va pujar de manera considerable, l’atur es tornava estructural, la conflictivitat laboral i social no es reduïa i la confrontació política es tornava virulenta. Estes circumstàncies van afavorir encara més l’increment de les diferències socials i ideològiques, un preludi de la revolució social i econòmica que desembocaria en la Guerra Civil.

A més, la ciutat encara vivia consternada per la tragèdia de la catàstrofe ferroviària del 22 de desembre de l’any anterior. Si això no era suficient, s’havia confirmat el persistent rumor de que l’Estat, constituït el monopoli de la producció de mistos, tenia el propòsit de tancar la fàbrica d’Alcoi, la popular Mistera. Segons la premsa local, vora cent treballadores serien acomiadades d’immediat. L’alcalde va reconéixer que només quedarien cinc de les onze fàbriques existents a Espanya, però que tractaria que una d’eixes cinc fora la d’Alcoi. Les treballadores van demanar auxili, fins i tot del patró: «Que Sant Jordi ens ajude».

A penes uns pocs mesos després, el general Primo de Rivera treia l’Exèrcit al carrer per a assumir el poder. Amb el suport del sector conservador i del mateix rei Alfons XIII, va procedir a la dissolució dels partits polítics, al cessament de tots els ajuntaments i la seua substitució per juntes provisionals de majors contribuents.