Mirar el cel

Alcoy

Hauria de parlar del Nadal i d’estrelles premonitòries, però parlaré d’extraterrestres, que també va de llumetes de colors i tot són qüestions de fe.

Creure haver vist platets voladors no ha sigut estrany a Alcoi, tot i que, la veritat siga dita, més aviat hem anat a ròssec dels americans, potser per això el temps daurat dels albiraments va ser el principi dels anys seixanta, just quan teníem els militars americans al cim de l’Aitana i les seues famílies a la Colònia d’Aviació. En abandonar-la i passar el radar a ser controlat pels nostres soldats, es continuà vigilant el cel i prenent nota de qualsevol cosa rara, no és estany que els rumors arribaren a la ciutadania, així que els alcoians van continuar buscant llums al cel i veient coses, fins i tot es feien vetlades de vigilància i suggestió grupal, segons tinc entès. Això va durar tota la dècada dels setanta. Després, el gros de la societat va entrar en la fase de banalització i escepticisme, coincidint amb els esforços per eixir de la crisi econòmica del petroli, que ens portava més de cap que els extraterrestres.

La cosa s’ha complicat, actualment. El trànsit aeri constant i els satèl·lits encadenats de l’Elon Musk li han llevat misteri a qualsevol cosa que aparega al nostre cel nocturn. I és precisament ara que els americans han reprès els programes d’estudi dels OVNI, que han passat a dir-ne FANI per allò de no pressuposar que darrere cada llum que veiem al cel hi ha un objecte físic que vola per voluntat d’un ésser intel·ligent. Les noves sigles parlen més aviat de fenòmens aeris, però el canvi no ha rebaixat les expectatives i les interpretacions. Si hem de creure els testimonis al Congrés americà, aquests objectes no tan sols existirien sinó que ells en tindrien algun emmagatzemat a una d’aquelles bases secretes que surten a les pel·lícules.

Hi ha un rebrot de detecció de llums estranyes i la ciutadania reclama claredat. El problema és que, en aquestes coses, la claredat que espera la gent de a peu és que els ensenyen la nau extraterrestre. Si els diuen que no existeix i que les llums són artefactes posats a l’espai pels terrícoles, fenòmens naturals i globus, inofensius o no, sempre pensaran que els enganyen.

No diré que els dirigents no s’hagen guanyat aquesta falta de fe dels seus administrats, a gosades que els agafen en mentides, una rere l’altra. Així que vivim inevitablement a un univers paral·lel, condemnats a saber poc i creure’ns encara menys. El meu consell? Deixen de perdre el temps mirant el cel i centren-se a fer feliços a la família i els amics, ara que ve Nadal i també tot l’any. Això que hauran guanyat si venen els extraterrestres. Tinc molt poca confiança en la benevolència d’una civilització intel·ligent prou avançada per a arribar fins al nostre planeta des d’una altra galàxia: per què ens haurien de tractar millor de com tractem nosaltres als nostres veïns?