Reflexions nadalenques

Alcoy

Amb Nadal a poc més d'una setmana, el cor es reblaneix i em pega per reflexionar sobre el més pròxim i que ens envolta.
La primera cosa que em ve al cap és la maleïda pandèmia. Encara no ens hem recuperat de la sensació horrible de no celebrar la nit de Nadal o la cavalcada com Déu mana durant eixos dos anys. Vam ser capaços, vam sobreviure, però va ser una mala jugada del destí. I encara fa malpensar en aquell Nadal del 2020 on va morir tanta gent.
Pensant en la Pandèmia, recorde igualment quan eixíem al balcó a aplaudir o quan féiem videoconferències fins i tot amb els que ens queien malament. Tots ens vam convertir en bones persones i tot era amabilitat. Ara, sense bitxo i mascaretes, els fills de sa mare han tornat a eixir de l'armari i tornem a trobar-se amb persones dolentes. Supose que és la condició humana. En qualsevol cas, estem contents perquè no hi ha COVID.
La segona reflexió té a veure amb l'obligatorietat de viure Nadal amb tota mena de luxe gastronòmic. Això dels dinars i els sopars d'aquestes setmanes resulta realment estressant. I els regals, i les visites, I els bons desitjos. Respecte a aquesta espècie de fòbia a Nadal crec que té a veure amb el fet de complir anys i de viure tan de pressa.
I finalment, resulta insuportable posar un informatiu a la ràdio i la tele i comprovar el lamentable espectacle que els nostres polítics ens regalen dia rere dia. L'anomenat 'populisme' enganya els joves, que per no tindre experiència vital, creuen allò que diu un melenut argentí a qui han fet president i 'flipen' en no entendre com es justifica que maten civils en Gaza sense que res passe.
Em té fotut l'assumpte palestí, perquè em sent inútil i incapacitat per a fer res. Perquè se'ns escapa de les mans i som simples ciutadans que vivim de categoria aliena al que passa fora del Barranc del Cint.
Però si algú important tipus dirigent mundial escolta aquesta columna per culpa de la intel·ligència artificial o perquè les ones hertzianes es tornen boges… Els he de dir que cal aturar eixa guerra que està matant xiquets indefensos. Que no és just i que no hi ha dret.
Bo, i que gaudeixen de Nadal sense excessos, eixint a la serra a caminar i sopant bullit les nits que no toque fartar.