Naix "La Gaceta de Levante"

Alcoy

El 2 de gener de 1924 eixia el primer número d’un dels principals periòdics alcoians anteriors a la Guerra Civil, amb el subtítol de «Diario independiente de Alcoy». De publicació diària, només descansava dilluns. Com els diaris de l’època, només tenia 4 pàgines, però més endavant pujaria a 6 i 8 planes. L’exemplar costava 10 cèntims.

L’empresa propietària era Editorial Levante, administrada per José Botella.

L’equip de redacció estava format pel director, José Moltó Botella, i els redactors José Moya, Francisco Boronat i Gregorio Romero. Completaven la redacció Enrique Moltó Abad, Octavio Gimeno, Enrique Abad Vilaplana, Gregorio Ridaura Pascual, Enrique Laporta, Alfonso Carbonell Miralles i Juan Agudo Garat.

La Gaceta de Levante és una publicació de particular importància en el context de la dictadura de Primo de Rivera, la dissolució del sistema de la Restauració borbònica i la proclamació de la II República. La línia ideològica del periòdic anirà variant en funció del moment polític que travessa.

El contingut de La Gaceta de Levante és molt variat, per tractar-se d’un diari d’informació general i la secció de notícies superava sempre l’espai dedicat als articles d’opinió.

Encara que La Gaceta està vinculada des dels seus inicis al sector conservador local, cal matisar que, fins a 1928 aproximadament, la redacció era més plural, amb figures com la del republicà Gregorio Ridaura, director anys després de Democracia, li censuraven les informacions sobre conflictes laborals i es distanciava de la Unión Patriótica, una mena de partit únic que recolzava el directori de Primo de Rivera.

A partir de 1928 apareixen cada volta més articles d’opinió religiosos i informació d’Acció Católica.

Amb la instauració de la Segona República, La Gaceta de Levante es converteix en el mitjà de comunicació de la Dreta Regionalista.

Pel que fa a la cultura local, hi col·laboren escriptors primerencs com Jordi Valor o músics com Carlos Palacio. El diari també organitzarà uns Jocs Florals en 1927, i també iniciaria una subscripció per a ajudar al poeta Gonzalo Cantó.

Amb la direcció de Gregorio Romero, el diari defensarà postures més radicals de dreta, atacant el socialisme, el marxisme i la maçoneria, alhora que defenia el feixisme de Mussolini, les diverses dictadures que s’instauraven a Europa i, fins i tot, a Hitler.

Lògicament, en esclatar la guerra, el diari va ser suspés, uns quants dels seus redactors foren empresonats, i alguns d’ells fins i tot assassinats, com és el cas d’Octavio Gimeno. La redacció va ser posada en mans del Front Popular i del Sindicat d’Escriptors i Artistes. Aquest nucli d’intel·lectuals va facilitar la formació del consell de redacció del diari Humanidad, que venia a substituir la Gaceta de Levante.

Com ocorre encara hui, els sectors amb més poder econòmic eren els que podien mantindre les publicacions amb més difusió, per això els conservadors La Voz del Pueblo i La Gaceta de Levante van ser dels pocs periòdics que van sobreviure dècades fins a arribar a la Segona República.

Malgrat la seua evident parcialitat, La Gaceta de Levante va ser un dels diaris amb més vocació informativa en un context en què imperava la mera propaganda. Publicava articles sobre urbanisme, cultura, societat i actualitat política, la qual cosa el va convertir en la capçalera més influent de la ciutat.