Polarització
Santi Hernández, periodista, cap de política en Apunt

La Columna Santi Hernández (10/01/2024) "Polarització"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Alcoy
La paraula de l'any que hem acabat ha sigut la polarització. I l'any que acabem de començar sembla que lluita per mantindre viva la paraula. Ja es discuteix fins i tot per temes de salut pública. Mai en la història hi ha hagut tanta població amb estudis i poques vegades hi ha hagut un debat polític i social tan maleducat. Pel que fa al debat polític es premia cada vegada més l'exageració, l'exabrupte i l'insult més groller contra el que no pensa com tu. La política espanyola és un màster de mala educació.
La política local no escapa tampoc d'esta obstinació per la polarització i l'atac al contrari. Passen i vegen les xarxes socials o els mitjans mercenaris i voran com el poder intenta destrossar i humiliar a la veu crítica per xicoteta que siga. Llancen bombes atòmiques contra pedres.
L'esperit nadalenc ja ha passat i les trinxeres continuen en els seus llocs. Madurar des del punt de vista democràtic és respectar les opinions diferents, dialogar, consensuar i fugir de la imposició i els interessos partidistes i econòmics.
L'augment de la polarització té a vore en el canvi tecnològic, la globalització, la demografia o factors culturals. Però també amb la por i amb l'egoisme que et fa colpejar constantment al contrari per a no mostrar la teua tremenda feblesa. No hi ha societat que puga créixer sense que cree consensos i un relat comú. Un primer pas podria ser començar a crear un cordó sanitari sobre els radicals, els extremistes i els insultadors professionals i més si tenen un sou públic.




