Animal de costums

Alcoy

Molts entenen aquesta setmana, com la primera setmana de gener, ja que la passada, amb les restes de Cap d'Any i la benvolguda trilogia de burreta, cavalcada i reis, encara forma part del període nadalenc.

Tanmateix, molts dels que m’escolteu estareu pensant ‘ja era hora que acabara’. I és que són molts els comentaris d’aquest tipus que escoltem, o diem, perquè portem des del pont de Tots Sants rodejats de Nadal.

Malgrat tot, d’aquestes festes que suposen la transició d’un any natural a altre, ja no ens queda ni la ressaca ni segurament la decoració. Les llums al carrer potser tarden un poc més, és veritat. Però, l’ésser humà és animal de costums. Li agrada la rutina, i es fa més notori en dos moments destacats.

I es que l’arribada de gener no és l’única transició que pot arribar a ‘molestar’ a la societat. Pensa en l’estiu, el responsable de canviar de curs. De fet, per a molts, aquest moment suposa l’autèntic canvi d’any. Finalitzades les vacances de l’època estiuenca s’enyora la rutina diària. Tornar a setembre, sí, també a les presses, a cuinar a la planxa, a beure 8 gots d’aigua al dia, a apuntar-se al gimnàs, i a proposar-se nous reptes de cara al nou curs.

De vegades pense que som més contradictoris que animals de costums. Esperem tot l’any algun dia de vacances per descansar de la feina, però quan arriben ens sentim trasbalsats perquè la setmana no compta amb els dies als quals estem acostumats, i necessitem recalcular. En altres ocasions, esperem amb avidesa les reunions amb familiars i amics, però prompte desitgem tornar a la tranquil·litat i la rutina diària de la nostra llar. Busquem nous reptes, propostes i, en canvi, ens fa por abandonar la zona de confort. També et dic que si fora tan confortable, no estaries desitjant eixir.

¿I si ens acostumem a gaudir del moment, a valorar el camí, a no tindre pressa i, sobretot, a queixar-nos un poc menys? Crec que aquesta és la tasca més complicada dels propòsits d’any nou, però si no ho aconseguim, sempre ens quedarà setembre.