Na Saurina d'Entença senyora d'Alcoi

Alcoy

Enguany es compleix el quart centenari de la presa de possessió del senyoriu d’Alcoi per part de na Saurina d’Entença, a causa de les morts consecutives dels seus fills Rogeró i Berenguer, successors de son pare Roger de Lloria.

La creació del senyoriu o baronia d’Alcoi es remunta a l’any 1276 quan el fill de Jaume I, Pere el Gran, va ser nomenat rei de la Corona d’Aragó i va lliurar a l’almirall Roger de Lloria el dret a cobrar les rendes feudals de la vila d’Alcoi. El successor de Pere, el rei Jaume II, va incrementar la donació a Roger concedint-li en 1297 el «mer imperi» de les viles de Cocentaina i Alcoi, entre altres llocs. Amb tot això Roger de Lloria era senyor absolut d’Alcoi, perquè no només tenia potestat per a recaptar drets feudals sinó també potestat judicial.

Roger va morir a València l’any 1305 i el va succeir el seu fill Roger, més conegut com a Rogeró, que a penes va durar dos anys, i Alcoi va passar a mans del seu germanastre Berenguer de Lloria i Entença. En realitat es tractava d’un xiquet d’uns cinc anys i que, amb el seu germà Carles, tenien com a tutor el seu oncle Gombau d’Entença. El rei Jaume II el va acollir com a infant reial i vivia amb ells a València. Es va casar, va participar en la conquesta de Sardenya i va morir poc temps després, sense fills, i jove, perquè no devia superar els vint anys.

Aleshores el senyoriu d’Alcoi va passar a mans de sa mare, na Saurina d’Entença, que pertanyia a una família molt lligada a la Casa d’Aragó. Per exemple, un germà seu, Berenguer d’Entença, va fer carrera militar en Itàlia, on va conéixer el líder almogàver Roger de Flor, amb qui va implicar-se en les campanyes de Bizanci. Quan Flor va ser assassinat, Berenguer d’Entença, que posseïa el títol de megaduc de l’imperi, va dirigir l’anomenada «venjança catalana».

Na Saurina es casà amb Roger de Lloria en segones núpcies i només li va sobreviure la seua filla Margarida, que va casar en segones núpcies amb Nicolau de Janvila, comte de Terranova.

Na Saurina ja devia ser molt major quan va heretar la baronia d’Alcoi, i va fer testament el 25 d’agost de 1325, disposant ser soterrada amb els seus fills i nomenant hereva universal a la seua filla Margarida. Va morir l’1 de setembre.

Na Saurina havia fundat el convent de Santa Clara de Xàtiva i per assegurar la seua supervivència va acordar que, si la seua filla moria sense successió, els seus béns passarien a aquest convent. Tanmateix, Margarida va decidir que això només passaria si el seu marit moria o es tornava a casar.

Les monges de Santa Clara, lògicament, van impugnar el testament de Margarida, per la qual cosa va haver d’arbitrar el bisbe de València, que va dictar sentència en 1351, confirmada pel rei Pere dos anys després. Així, el convent de Xàtiva només heretaria una tercera part dels drets feudals de na Saurina i na Margarida. Aquesta decisió donaria pas a un llarg conflicte de preeminències entre la vila d’Alcoi i el monestir que va durar segles.

La image és el retrat alegòric de na Saurina, citat a l’article de José L. Menéndez (2015), «Construatis domos et hedificia vestra. Los procesos de construcción en la Cocentaina medieval durante el dominio de la casa de Llúria (ss. XIII-XIV)», Arqueología y Territorio Medieval