L´humanista Andreu Sempere

Alcoy

Fa 525 anys naixia el metge i gramàtic Andreu Sempere. Una data aproximada perquè no es conserva cap referència concreta sobre el seu naixement, només els càlculs sobre quan va entrar a ser professor de la Universitat de València.

El període històric que va viure Andreu Sempere és una època de grans esdeveniments culturals, coneguda amb el nom d’Humanisme. És el moment de màxim apogeu intel·lectual de la Universitat de València, on conviuen un munt d’humanistes, circumstància que no tornarà a repetir-se fins a l’arribada de la Il·lustració més de dos segles després.

L’Humanisme i el Renaixement permeten la recuperació del món clàssic i, per tant, el llatí, la qual cosa requeria nous mètodes pedagògics i nous manuals de gramàtica. Aquesta tasca l’encetaria Nebrija, i després s’hi afegiria Sempere amb la seua gramàtica llatina per a les classes de Retòrica.

Sempere es va doctorar en Medicina, encara que tampoc se sap si es va graduar a València, París o Montpeller. Sí que sembla va ser alumne del cèlebre metge Luis Collado, un defensor dels mètodes experimentals que propugnava Vessali.

Però serà en el camp de la Filologia, i en concret en la Gramàtica, la Retòrica i l’Eloqüència, on Sempere mostrarà el seu esperit renovador per a ensenyar amb precisió i senzillesa el llatí.

A partir de 1539 donarà classes de Gramàtica llatina en la Universitat de València. En 1546 hi publica la seua Gramàtica llatina, que va ser molt difosa i reeditada, i va aconseguir molta difusió a Mallorca, on hi hagué moltes reedicions i va servir de manual fins a 1849. Sempere deia que la va escriure per a Sardenya, la qual cosa ha fet creure a alguns autors que va ensenyar retòrica allí, però tampoc no se sap res.

A partir de 1551 Sempere va realitzar una important labor humanista editant diversos discursos i tractats retòrics de Ciceró, així com obres d’altres humanistes. En 1553 l’esclat d’una gran pesta a València l’obligarà en 1556 a retirar-se a Alcoi, on exercix com a metge. En 1559 la Universitat de València el reclama de nou perquè vol recuperar els professors més prestigiosos, i li oferix un sou més elevat i li permet continuar exercint com a metge.

Aquest mateix any, Sempere edita un nou discurs de Ciceró, mentre prepara la seua gran aportació a la retòrica, el Methodus oratoria, que publica en 1568, acompanyat del breu text De sacra ratione concionandi. Així Sempere demostrava ser un convençut ciceronià, perquè havia escrit un manual perquè els alumnes comprengueren i imitaren l’estil de l’orador romà.

Era molt amic de l’humanista Juan Lorenzo Palmireno, fet que pot explicar que Palmireno fora contractat per la vila d’Alcoi per a dirigir l’escola de gramàtica.

Amb Palmireno, Sempere va participar activament en la remodelació dels plans d’estudi de la Universitat de València entre 1560 i 1570.

Segons el bibliògraf Justo Pastor Fuster, Sempere va morir a València el 5 de febrer de 1572, i la seua càtedra va ser assignada al seu amic Lorenzo Palmireno.