Tota pedra fa marge

Alcoi

Diu el president de l’ASJ alguna cosa com que la festa avança al compàs de la vida, però la festa fa temps que ha perdut el compàs.

Ens alegra que s’haja produït el canvi de l’Ordenança. L’Ordenança ha sigut una de les raons per les quals tantes dones no han pogut fer esquadra, ni Diana, ni res. Alguns casos han sigut especialment sagnants.

Però encara queda tant per fer...

L’ASJ va ser ràpida en llevar els drets d’un colp, però ha necessitat més de vint anys per revertir una part del mal. Ara l’ASJ s’ha posat de perfil i ha deixat la decisió en mans de les filaes.

Quan algunes de les filaes canvien els seus propis reglaments, si és que els canvien, el camí s’aplanarà un poc per a les dones. Algunes filaes han votat que sí al trage únic de les altres filaes, però no pensen unificar el seu. De tota manera, tindrem trages diferenciats, trages iguals, esquadres mixtes i esquadres segregades.

Nosaltres portem tot eixe temps reivindicant drets com el trage igualitari, les esquadres mixtes o la possibilitat que les dones representen tots els càrrecs festers.

Parlant de càrrecs festers, l’estratègia que utilitza l’ASJ per vedar la representació d’alguns càrrecs per part de les dones és incorrecta: qualsevol dona pot identificar-se amb els valors tradicionals d’un personatge de la festa. L’Ordenança no diu expressament que certs personatges rellevants hagen de ser hòmens. És el masclisme el que fa creure que eixa interpretació del text és vàlida.

D’altra banda el fet que en l’assemblea només hi haja dos dones que voten ens deixa clara la falta d’igualtat. Sort que hi ha moltes dones que volen avançar.

#UnTrageUnaFilà