La millor amiga

Alcoy

No sé vosté, però jo soc un 'forofo' de la ràdio. Però quan dic 'forofo', és que sense ella no sabria massa que fer al llarg del dia. Està amb mi quan em vaig al llit; però també en obrir els ulls de matinada –que el primer que faig és buscar que va ser d'ella quan em vaig quedar dormint-. L'escolte pel carrer i al treball. I ho faig, potser, per deformació professional. Per què clar, jo volia ser periodista, però periodista de ràdio. Ho tenia tan clar que vaig acabar a un periòdic on ha passat ja més de la meitat de la meua vida... Volia ràdio, 'nyas coca': vint-i-vuit anys escrivint a un diari... Però no conte tot açò per parlar de mi i del meu melic (que no té gens d'interés); el que m'agradaria en veritat és posar en valor l'extraordinària fortalesa que té la ràdio. Com vosté està comprovant cada dia. En el nostre cas, a Ràdio Alcoi. Que té eixe punt de complicitat fantàstic, que fa que qui està escoltant-la acabe acollint al locutor –A Lucia, per exemple- com a part de la seua família. Perquè la ràdio és, per una banda, com el pregoner que ens donava a conéixer les novetats al segle passat. És qui et diu que ha passat o passarà. Qui et conta si fa fred o basca, si ha faltat algú conegut (en Pau descanse) –per després xarrar-ho pel carrer- o qui és qui al poble, i per què ho és. Però, sobretot, és eixa veu que ens abriga, ens acompanya, convertint-se en part de nosaltres, de les nostres rutines. Com un amic o amiga, un familiar, que ens dona la mà i la seua veu per a estar amb nosaltres al llarg de la vida. Tant és així que, una de les principals virtuts actuals de la ràdio és que està convertint-se en un antídot vital enfront de un mal trepidant del nostre temps: la pandèmia de la soledat. La ràdio és una teràpia infal·lible contra el buit a la llar o el silenci a la nit. És, en bona part, l'abraçada continuada al llarg del dia de molta gent gran, dependent o senzillament solitària. La ràdio –aquella de las 'fresquitas mañanas' quan era xaval i que ara en regala cada dia una hora més a la jornada. L'Hora 25- ha celebrat el seu dia aquesta setmana i celebra cent anys de la primera emissió a Espanya. És, sense dubte el moment de donar-li gràcies. I fer-ho, clar... per la ràdio. Escolteu la ràdio. I llegiu diaris.