A Alcoi

Alcoy

Mig segle sembla una eternitat en el transcurs del temps, el que en aquell moment concertava un gran interés passà després a la més absoluta nimietat. En canvi, per diverses raons, creacions puntuals prenen més força al pas dels anys. La música potser el nostre baül dels records. Es guarda en la memòria i torna a omplir l'espai de sensacions, d'emocions, de vivències, no hi ha data de caducitat. Les cançons sorgeixen sense orde cronològic. "Com un record d'infantesa sempre et recordaré, Teresa, ballant el vals". És l'estrofa final de la cançó 'Homenatge a Teresa', una de les més populars d'Ovidi Montllor. Un tema que enguany compleix cinquanta anys. Figurava en el tercer LP d'Ovidi, editat l'any 1974, que tenia un títol molt especial. Només dues paraules van servir per a reflectir un vincle, un sentiment, un apreci: 'A Alcoi'. Ha sigut un àlbum que ha entrat en el cor de molts alcoians i alcoianes. Un disc farcit de grans temes, amb adaptacions musicals de tres poetes. El de Vicent Estellés ,"Els amants" i l'estrofa "no hi havia a València dos amants com nosaltres", s'ha quedat emmarcat en la memòria. La sentida interpretació d'Ovidi feia saltar les llàgrimes al mateix Estellés, qui no podia evitar deixar d'emocionar-se. I el seu testament en 'Les meves vacances', el desig que el portaren a Alcoi. Un tema que va culminar amb el monument commemoratiu d'Antoni Miró, 'Faré vacances' En este temps que està de 'vacances' la seua música agrada també a un públic jove. Maria del Mar Bonet ho va encertar quan digué que les seues lletres sempre seran actuals, tot i que Ovidi va cantar 'jo parle del meu temps'. És tot un goig poder continuar escoltant a Ovidi a través dels seus discos, encara que hagen passat cinquanta anys.