Pantalles

Alcoy

He dubtat fins a l'últim moment entre parlar de tractors o pantalles, però, com la meua filla va oblidar a la caseta la tauleta del col·le, he optat per aquesta última. Quan veig als mitjans el debat al voltant de la prohibició dels mòbils a les escoles al·lucine un poc. Als col.les i instituts dels meus fills el mòbil sempre ha estat prohibit i, per altra banda, no deixa de ser curiós que els pares vulguen delegar en el govern una decisió que és seua i jo considere òbvia: els mòbils no deuen anar als instituts i menys encara a les escoles de primària. Dit açò, comencen les contradiccions. Moltes vegades són els mateixos centres escolares els que obliguen a l'ús de tauletes com a instrument didàctic central. No seré jo el que negue la possibilitat de treballar les noves tecnologies, però no sempre i a tota hora i amb la dificultat afegida de no saber mai a casa si els teus fills fan deures o naveguen i juguem per les xarxes sense control. En teoria, per això estan els controls parentals de les empreses i els ulls vigilants dels pares, però al final tot es hackeja i reconec que jo no puc ni vullc estar sempre vigilant. Utilitzem informàtica de veres, però no per a tot, als centres, i sense obligar a ningú a comprar un artefacte que serveix per a treballar i per a divertir-se al mateix temps. Per altre costat, la pressió dels teus fills per a tindre mòbil des de ben xicotets és constant perquè sempre et diuen que són els únics que no el tenen i que per el teu culpa estan aïllats i assenyalats. No ho negue, els mateixos adults estem amb problemes semblants en dispositius de tot tipus, sobretot mòbils, i abusem d'ells. No tinc solucions, però crec que és necessari almenys posar el tema en la taula que no en la tauleta.