Alcoianades: la nostra manera de ser i de parlar

Alcoy

Com a alcoià que soc, en moltes ocasions he sentit expressions com chauvinista. Tot això perquè els qui vam nàixer ací sempre tenim el nom de la nostra ciutat en la boca. Més enllà d’una acusació lògica de qui no té un lloc d’origen d’on sentir-se orgullós, la paraula francesa que deriva del nom de Nicolas Chauvin, un soldat francés que va mostrar un fanatisme extrem per Napoleó Bonapart ofereix un terme sovint exagerat de reconeixement dels orígens propis. Sí, en certa mesura, les alcoianes i els alcoians som una mica chauvinistes i ho vivim sense vergonya i amb el cap ben alt. El nostre passat industrial, la supervivència d’una ciutat enmig de barrancs amb una important activitat cultural i patrimonial, entre altres, alimenta el nostre sentiment.

Segurament per això hem rebut amb bona predisposició els diversos intents de sistematitzar les paraules pròpies de la nostra localitat. Emmarcades dins d’una varietat dialectal concreta, el valencià general, tenim, com en tantes altres poblacions, paraules o expressions pròpies que reforcen la nostra singularitat i es converteixen en la nostra manera de donar nom a la realitat que ens envolta. Així, hem de felicitar els membres de la web satírica Tipografía La Moderna que presentaren a finals de l’any passat el Diccionari de Butxaca. Grau Mitjà, una segona recopilació de localismes on l’humor és el protagonista. Darrere del projecte està l’escriptor Pep Jordà, el periodista Javier Llopis, l’il·lustrador Manolo Antolí i l’editor Xavi Cortés.

En la feina ingent d’aquest equip podem trobar al seu web preguntes com peguem un mosset? Pagar pa patir? Itat?; exclamacions com Que vinguen carregats!, Quina enviscà!, Quina empastrà!; adjectivacions com ambercocat, rebordonit, encarxofat, minso, micapà, del morro prim, refetot, catxotxes, palpó; indicacions d’espai com panterri, el quinto fotre; expressions com pegar un esclafit, donar més quefer que una onça de cucs, pegar una perxonà, ser fill de Quico l’Alt, fet un sentllàtzer, entre moltes altres joies de la parla alcoiana. La fina ironia de la Tipografía La Moderna els portà el dia dels Sants Innocents a publicar la notícia dels premis concedits al nou Diccionari de Butxaca: el premi Planeta i dos Grammys Latinos. Una visió divertida i aguda que tant necessària és per entendre la nostra peculiar idiosincràsia i comprendre els per què de la nostra manera de ser.

Ara més que mai, necessitem una visió humorística, irònica i crítica de la nostra societat. Trenquem estereotips i reflexionem de manera divertida sobre una realitat que sovint supera la ficció. L’enhorabona als membres de la Tipografía La Moderna per a fer-nos el dia a dia de la nostra ciutat més fàcil.