Centenari d'un dels fundadors de l'Agrupació Fotogràfica

Alcoy

Vicente Martínez Andrés, nascut en febrer de 1924, va tindre les seues passions en la fotografia i la tauromàquia.

Va ser delineant de professió, treballar durant molts anys en un gabinet tècnic amb José García Jordá, al carrer Na Saurina d’Entença.

Com a aficionat taurí, va formar part durant molt de temps de les diverses comissions i juntes directives del també centenari «Club Taurino», sobretot degut a la seua llarga amistat amb Manolo Bueno.

Com a fotògraf «amateur» va ser un dels fundadors de l’Agrupació Fotogràfica Alcoiana l’any 1957, al costat d’amics com Crespo Colomer, Eugenio Pascual Balaguer, Antonio Pérez Jordá, José Pla Salvador, Vicente Miralles Climent, Antonio Santacreu Pascual, Antonio Hernández Olcina i José Payá Monllor.

Li agradava retratar imatges relacionades amb la seua professió, és a dir, elements urbans, com ara fanals, columnes, portes o diferents textures arquitectòniques. Un altre dels temes recurrents, sempre usant el blanc i negre, eren els primers plans de les persones. Per contra, el vessant fester era un dels que menys atenció parava, però gràcies al seu treball «amateur» va deixar imatges inèdites de la festa alcoiana per antonomàsia.

Quantitat de premis l’acompanyaren duran la seua edat d’or a la dècada dels setanta i part dels huitanta, com ara la Menció especial al I Saló Nacional el 1958, el I Saló Regional Monogràfic a Xàtiva, el Premi de Plata al II Saló Nacional de Fotografia de Tenerife, el Concurs nacional de Fotografia Artística de Sitges, la IV Biennal de Fotografia de Muntanya de Reus, i un llarg etcètera.

Crespo Colomer, quan va falta Vicente Martínez en 2001, afirmava que havia estat «l’ànima de l’Agrupació Fotogràfica».

Encara que no el vaig conéixer personalment, vaig saber del seu treball a través de dos fets. Primer, quan el seu arxiu professional va ser cedit per la família a l’Ajuntament d’Alcoi, el qual vaig avaluar favorablement perquè conservava documentació de l’esclat urbanístic d’Alcoi i pobles de la comarca, en el qual els treballs de topografia de l’estudi tècnic Martínez & Garcia resultaven importants per a documentar els processos d’urbanització, ja que en molts casos no es conservava documentació de caràcter públic.

L’altre fet va ser quan la família va lliurar a l’Arxiu Municipal els negatius que encara conservava de l’afició fotogràfica de Vicente Martínez. Una tria d’aquest material, sobretot el dedicat a la festa, va veure la llum en el llibre Una mirada a la Festa, un recull de fotografies de la Festa de Moros i Cristians dels anys seixanta i setanta, que aportava un testimoni gràfic inèdit fins al moment i que actualment també es pot consultar en BIVIA.