Incendi València

Alcoy

Hem passat el cap de setmana desbordats amb tanta informació i fins crec que ens hem tornat experts en arquitectura i en revestiments d'edificis discutint en totes les sobretaules si la construcció tenia revestiment de poliuretà o un aïllant mineral de llana roca. Des que dijous passat un tràgic incendi es cobrara la vida de 9 persones i destruirà per complet un edifici de 14 plantes no hem deixat de ser bombardejats per imatges aterridores, entre les quals destaquen la tensa espera de dues persones atrapades en un dels balcons de l'edifici cremant. Però és necessari tot això? És necessari mostrar tal grau de desesperació? Què ens aporta? Totes les televisions ràpidament van emetre en directe la catàstrofe, convertint la informació en espectacle, quasi ratllant un Reality Show, ja que des de llavors fins ara hem assistit a un seguiment d'on estaven allotjats els afectats, que un supermercat havia obert tota la nit perquè pogueren anar a comprar menjar, que si l'asseguradora....... Per desgràcia, tot això, em recorda tant a un Gran Hermano. Però no tirarem tota la culpa als mitjans de comunicació, perquè segur que la majoria de vostés es van assabentar de les desgràcies a través de les xarxes socials o dels grups de whatsapp dirigits per personatges aspirants a aconseguir el premi Pulitzer i que en el fons els costa distingir una notícia d'un fake. Vist el vist ja no sé de qui és la culpa si de l'emissor, del canal o del remitent. Crec que estem arribant a l'era de la desinformació a favor de l'espectacle.