Seguir

Alcoy

Fa una setmana es va fer el silenci i la ciutat encara no s'ha despertat. Vos salude des de València on set dies abans l'olor de fum i plàstic cremat envaïa l'ambient d'una ciutat que no estava preparada per al dol sobtat, sentiment barrejat amb consternació i solidaritat davant una tragèdia que ens ha arribat a tots. L'incendi de Campanar ens ha tocat el cor, va passar massa a prop, provocant eixe sentiment que a qualsevol ens podria haver passat... La capital del Túria és com un poble gran on és fàcil trobar i conèixer algú al que les cendres, d'una forma o altra els haja afectat de prop. Ara els ciutadans comencem a despertar del malson, malauradament no poden fer el mateix els que ho han perdut tot, 131 famílies, tots veïns de les 10 víctimes mortals que ja no estan. La vida per a ells mai serà igual.
I mentre la maquinària institucional continua treballant per ajudar a tots ells, la resta de ciutadans comencem a caminar cap a la tornada de la normalitat, això sí, sense oblidar.
Hui precisament a la plaça de l'Ajuntament tornarà a sonar això de "Senyor pirotècnic pot començar la mascletà", però abans de la música pirotècnica es farà el silenci, per a recordar als que se n'han anat i als que la vida els ha obligat a començar des de zero. Estes falles 2024 són part d'eixa normalitat que no és més que el no n'hi ha un altra. Per la meua part cada migdia vos saludaré des d'À Punt en la Mascletà, amb un somriure i amb la intenció de fer-vos desconnectar de tanta foscor que ens porta la realitat.