Notas necrológicas

Alcoy

Comentava amb l'alumnat del doble grau de Comunicació Audiovisual i Periodisme que la ràdio és un mitjà invident, que necessita un llenguatge especialitzat que requereix la precisió d'un bisturí per descriure situacions que suplisquen la mancança d'imatge. La ràdio comunica, conta coses i ens situa en llocs i situacions que mai veurem. No veurem segurament perquè no podrem estar, i no veurem perquè no hi ha imatge. La ràdio innova i sobreviu de la mà d'internet. Primer, amb l'invent de la ràdio a la carta, que acaba amb la limitació més gran del mitjà... que se l'emportava el vent i era impossible tornar a escoltar un programa si no era en rigorós directe. Després, el Pòdcast ens permet escoltar des de qualsevol lloc del món i en el moment que vulguem un programa. Ja no cal estar en Alcoi per a escoltar Ràdio Alcoi. I ja no cal tindre una llicència de ràdio -amb el corresponent procés mafiós per a aconseguir-la- per a emetre. En aquest escenari innovador, on ni el vídeo ni Internet poden matar la ràdio, sobreviuen formats radiofònics que no només compleixen amb una funció social. També informen i demostren que la senda vella mai no ha d'estar eliminada per la novella. I que les coses que funcionen no cal tocar-les. Parle, per exemple, de les notes necrològiques de Ràdio Alcoi. Una cosa que sona a antic, però que triomfa com la Mirinda. A les classes de Periodisme triomfen per tot aquest rollo que els he soltat. Al principi, els alumnes flipen. Per la capçalera que precedeix amb una veu dels anys quaranta, per la solemnitat de la narració i per la mateixa informació que es llança. Però quan comprenen que les notes necrològiques són un dels espais més escoltats del dia i que serveixen d'altaveu per a tot el poble, entenen que siguen un model vigent i molt útil. Socialment, antropològicament i informativament. Perquè recuperem i mantenim malnoms i també ens aporten dades bàsiques per a situar als que han faltat. La filà o l'empresa de la procedència o fins i tot de qui era home o dona. I a més a més, cada generació fa una escolta diferent. A mi m'interessen els malnoms, als filaeros de quina filà són. Les persones majors -m'ho han dit alguns que conec- descompten del llistat generacional als que se'n van i... amb cert confort, celebren que ells no ixen en les notes necrològiques.