Opinión
La Columna

Queda camí

Ester Vizcarra, periodista i escriptora

La Columna Ester Vizcarra (08/03/2024) "Queda camí"

Alcoy

Com hauria d’abocar-me hui a les ones sense parlar de la lluita de les dones per un món on no siga necessari lluitar pels seus drets? Au, doncs, endavant, parlem-ne. Parlem del mal de panxa que m’ha agafat en assabentar-me que una part dels homes joves creuen que n’estem fent un gra massa amb això de la igualtat. Aquests que diuen que se senten discriminats a causa de la discriminació positiva a favor de les dones són els fills dels homes que mai van alçar la veu per queixar-se de l’ancestral i continuada discriminació positiva a favor dels homes que ens ha portat a la situació actual, prou deficitària encara de presència femenina a molts àmbits. No ens enganyem, no estan sent discriminats, només tenen la sensació d’estar perdent privilegis –idea que ni de bon tros és justificada– i és això que els cou.

Se’ls arruga el melic quan acudeixen a una selecció de personal i veuen que hi ha bona cosa de candidates ben preparades contra les quals competir, mentre que fa uns anys només s’havien de preocupar dels competidors mascles, perquè a elles les apartaven fàcilment els prejudicis. És dur deixar de ser el rei de l’univers.

Jo no sé d’on ha eixit aquesta tendència del privilegiat a fer-se passar per la víctima, però està fent molt de mal. Perquè la realitat és que la discriminació positiva només s’aplica en àmbits molt específics, regulats legalment i que no poden escapar-se’n. La resta de la societat continua a la seua, passant-se els criteris d’igualtat entre sexes pel forro de la jaqueta i assumint com a normal que les dones dediquen el doble de temps que els homes a les obligacions familiars.

El resultat és que les dones, si bé han recuperat espai als quadres intermedis dels organismes –allà on es treballa de valent– encara són minoritàries a les estructures directives que, com més altes són, més masculines es mantenen. Si fa falta una dada senzilleta d’entendre, aquí en tenen una: només tres dels trenta-tres pobles de les comarques de l’Alcoià i el Comtat tenen alcaldessa. De veritat ho troben normal?