"S’obri el túnel del Preventori"

Alcoy

L’11 de març de 1974, fa 50 anys, a mitjan matí, esclatava l’últim cartutx de dinamita per a barrinar el tunel del Preventori. Així s’obria per complet la carretera que comunicava Alcoi amb el Preventori. L’acte, malgrat que ara semble anecdòtic, va adquirir un caràcter històric per la quantitat de temps que havia durat la perforació del túnel i per la implicació de les institucions en esta obra. També es contemplava que, en cas d’emergència, esta carretera poguera suplir la d’Alcoi a Banyeres de Mariola pel Salt.

A aquest acte, diguem-ne explosiu, van assistir l’alcalde Jorge Silvestre i altres autoritats locals, acompanyant la Junta del Preventori, al costat de l’«alma mater» de l’obra, mossén Cirilo Tormo.

L’alcalde va ser l’encarregat d’accionar el dispositiu que provocà una gran explosió a l’interior del túnel enderrocant l’última paret de roca que quedava per a unir les dos parts. A continuació, autoritats i testimonis de l’acte, un mig centenar de persones, van entrar al túnel per a comprovar el final del treball. Quedava encara pendent la retirada de pedres i terra, i concloure la resta de la carretera fins a unir-la al tram que pujava des del Teular del Llonganissero.

Esta obra semblava l’últim pas de l’obra ciclòpia que mossén Cirilo havia iniciat en plena postguerra quan, com a rector de Sant Roc, havia observat la quantitat de menors exposats al contagi de tuberculosi. Després de visitar dos centres en la serra de Guadarrama, va contactar amb l’arquitecte Roc Monllor Boronat i l’enginyer Santiago Reig Gisbert per a posar en marxa un centre antituberculós a Alcoi.

Les obres van començar l’abril de 1951, finançades mitjançant donatius.

Després de quatre anys de construcció, el diumenge 12 de juny de 1955 va ser inaugurat el Preventori Infantil Antituberculós Mariola «La Asunción». Més de deu mil alcoians van omplir el recinte del Preventori per a assistir a una data històrica, a la qual van assistir el bisbe auxiliar de València, després d’excusar-se l’arquebisbe Olaechea a última hora, el governador civil, el president de la Diputació provincial, un representant del Govern i l’alcalde Enrique Oltra Moltó.

Acabada la missa inaugural, el bisbe va beneir la capella, l’altar de la qual estava presidit per les imatges de l’Assumpció de Maria, Sant Roc, Sant Vicent Ferrer, Sant Jordi i Sant Mauro, obres del pintor Segrelles; i la de Jesús crucificat, donada per l’escultor alcoià César Juan Moltó.

Fins al moment, s’hi havia invertit cinc milions de pessetes de l’època, i es reservava un milió més per a l’equipament.

El 2 d’agost de 1955 s’incorporava el primer equip assistencial al Preventori, i una trentena de metges locals s’oferiren a atendre els interns de forma gratuïta. En total ingressaren més de 3.000 menors fins a 1990, quan el centre va deixar esta funció una vegada la malaltia estava erradicada.

En 1992, el patronat i l’Ajuntament van aconseguir un acord amb la Generalitat Valenciana per a la reconversió del Preventori en un centre geriàtric.