No cal que tots els dies compten

Alcoy

T'estalviaré un mal de cap de bon matí. No, no cal que faces que cada dia compte. Hui és possible que et pregunten a la feina, a la porta del col·le dels menuts o durant el café del matí: i tu, quin pla tens per a aquesta cap de setmana? I pot ser contestes: res, no pense fer res. I l'altra persona estranyada i preocupada, voldrà saber, i això per què? Vivim a una societat en la qual fer coses és sinònim de viure, d'estar bé.

El cap de setmana passat a Falles, la vespra de Sant Josep bunyols, aquest diumenge a la Glorieta per Rams, ja ho tens tot preparat per a la Glòria, has encarregat la mona per a tots, cal que vages prompte a la Plaça per veure el cartell anunciador de Festes... I si vas a fer-ho tot, fes-li una foto i puja-ho a les xarxes socials, que si no és com si no ho hagueres fet.

Que tindre plans està bé. Que compartir el teu temps d'oci amb els que vols, amics, família, també està bé. Però hi ha una persona a qui estimes i que també cal que cuides. Sí, a la persona que veus a l'espill. En un món en què se'ns ven la idea de la felicitat perpètua, és hora d'abraçar l'autenticitat de les nostres emocions. La vida està plena de moments, siguen alegres, desagradables, o ni pa ti ni pa mi. Aleshores no, no tots els dies són memorables, i no passa absolutament res. Practiquem el costum de la no-culpa. Quedar-te a casa, veure la tele, descansar al sofà, llegir un llibre, cuinar el menjar que tant t'agrada, dedicar temps a muntar l'estanteria o passejar per la via verda, no es planifica, però no significa que t'hages quedat hivernant, simplement has atés les teues necessitats. És una forma menys reconeguda socialment? Val, però no per això és menys bona.