La festa de don Fernando

Alcoy

Alcoi ha complit un any més, l'aniversari de la Carta Pobla ha sigut el 17 de març. Ja han passat 768 anys. El temps ha volat i s'ha anat creixent pitjor o millor al llarg dels segles, però el que ha cridat l'atenció a banda de la història, és el caràcter i l'afany emprenedor dels seus habitants com ja va reflectir Cavanilles. Personatges il·lustres hi ha hagut en moltes etapes, un d'ells va deixar un gran llegat. De Fernando Cabrera no només ha quedat la seua destacada obra , també va enriquir la festa. No deixa de ser curiós quan es veu el castell, pensar que és un esbós d'ell de l'any 1894. Amb Francisco Laporta van portar endavant tota una revolució artística amb canvis radicals en els vestits de les filaes. Laporta va dissenyar els Marrakesch, els Gusmans, Cabrera els Alcodians, els Navarresos, l'Esquadró de Sant Jordi a més de cartells, càrrecs, carrosses. Tot un treball per a engrandir i dignificar els moros i cristians. Una simbiosi de creació culminada en una manifestació popular que va quallar i portar la festa per altres camins. Cabrera demanava rigor, sobretot en l'Entrada i evitar aspectes que pogueren ridiculitzar la desfilada. Totes les idees de Cabrera no van acabar com ell volia, per exemple la recuperació de la Cavalcada dels 40 cavallers de Jaume I que es va fer per primera vegada l'any 1882 i es celebrava el 21 d'abril. La sort, la casualitat o el destí va fer que els dos grans pintors optaren per residir a Alcoi i no se n'anaren com van fer altres alcoians de l'època a llocs on hagueren gaudit de millors oportunitats artístiques. Com en la pel·lícula de James Stewart, Qué bello es vivir, quan observa que seria de la ciutat si no haguera viscut, estaria bé poder veure com hagueren evolucionat les festes sense Cabrera ni Laporta, si no s'hagueren quedat a Alcoi. De segur que no serien ni paregudes.