Llentilles de l'altra banda de l'oceà
Ester Vizcarra, periodista

La Columna Ester Vizcarra (08/04/2024) "Llentilles de l'altra banda de l'oceà"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Alcoy
Vaig pels passadissos dels supermercats alcoians amb els ulls ben oberts i no per por de ser escomesa per un carret de la compra conduït per un irresponsable sinó perquè m’estan posant molt difícil això de tenir controlada la meua consciència ecològica i la meua solidaritat social.
Fins fa poc pensava que només havia de témer a les taronges marroquines i els plàtans brasilers. Fa temps que vaig decidir que no entraria a casa fruita estrangera que també produïm aquí, així que passe pel davant de les mandarines australianes sense mirar-les, fins que arriben les nostres. I per més espai econòmic únic que tinguem, no em cap al cap que les nostres peres s’hagen de podrir a l’arbre mentre ens mengem les franceses o portugueses que darrerament estan apareixent a les grans superfícies. Crec que els nostres agricultors mereixen aquesta deferència i que això d’anar movent productes cap aquí, per a després haver d’enviar els nostres a altres països, és una despesa energètica forassenyada. Per si no n’hi haguera prou, per mi que un viatge llarg no li fa cap favor a la fruita.
Però he dit que, darrerament, el meu desfici ha augmentat i els voldria explicar el motiu. La llista de productes que havia de vigilar creix cada dia. Ahir vaig anar a comprar llentilles i de poc no m’emporte a casa un paquet de llentilles canadenques que es venen amb l’etiqueta de la marca blanca d’una coneguda cadena de supermercats. Per quins set sous han de ser transatlàntiques les llentilles? No m’ho puc creure! Per si faltara una complicació, corre la brama que les marques de sempre estan fent trampa i l’arròs pot ser tailandès per més que l’etiqueta siga valenciana.
Un economista em diria que és la llei de l’oferta i la demanda, jo en dic llei del poc trellat. Potser comprar barat a milers de kilòmetres li ix a compte a un gran comercialitzador –si no fora així no ho farien– però ens ix socialment car a tots. Amb aquestes fórmules de comerç estem destruint la nostra agricultura i el nostre ecosistema, perquè no és només que escanyem al llaurador, a més malbaratem innecessàriament en el transport una energia que tots els indicis indiquen que hem d’estalviar, per damunt de la consideració de si podem o no pagar-la.
Sigue el canal de La SER en WhatsApp, donde encontrarás toda la información, el deporte y el entretenimiento: la actualidad del día y las noticias de última hora, los mejores vídeos y momentos de la radio, entrevistas, reportajes y mucho más.




