El paper moneda del Consell Municipal d'Alcoi

Alcoy

A la Biblioteca Central, teniu l’ocasió de visitar una xicoteta mostra sobre el paper moneda circulat durant la Guerra Civil espanyola, en la qual es mostren les pedres litogràfiques originals que serviren per a la impressió dels bitllets, així com alguns bitllets conservats d’aquella època.

Després de la rebel·lió militar de juliol de 1936, el preu de la plata va deixar de ser estable perdent la funció de moneda fraccionària perquè el valor del metall va arribar a superar el nominal. Un duro passava a valdre més de cinc pessetes. Això, sumat a un sistema monetari deficient, la fugida de l’or i la inflació del paper moneda, va tindre com a conseqüència la manca de moneda fraccionària en tota la zona republicana. Els primers a notar la crisi van ser els comerciants per la impossibilitat de «tornar el canvi», la qual cosa els obligà a lliurar vals o abonaments.

Alguns ajuntaments i organismes regionals o provincials van haver d’emetre bitllets o, fins i tot, encunyar moneda assumint funcions pròpies de l’estat, ja que aquest era incapaç de resoldre la crisi monetària.

A Alcoi, el diari Humanidad del 2 de gener de 1937 ja denunciava les conseqüències d’atresorar plata i no ingressar efectiu en els bancs. La situació es va solucionar amb un acord del Consell municipal, el 12 de juliol de 1937, d’emetre paper moneda local garantit amb un depòsit de paper d’Estat per valor de cent mil pessetes.

La impressió dels bitllets de 25 cèntims i d’una pesseta es va realitzar en la litografia «Hijos de Camilo Albors» i la numeració en la litografia de Teobaldo Jordà. Posats en circulació l’agost de 1937, van desaparéixer el març de 1938, quan el Govern decretà la suspensió de les monedes locals mentre solucionava la situació monetària.

Les planxes litogràfiques originals quedaren en mans de l’Ajuntament i oblidades per la història fins que tornaren a ser notícia en gener de 1986, quan els numismàtics locals detectaren una falsificació massiva de bitllets alcoians de 1937. Segons aquests experts, mentre les col·leccions originals es valoraven en unes 5.000 pessetes cadascuna, les falsificacions es distribuïen per mercadets a 3.000 pessetes.

La policia va iniciar aleshores una investigació per a localitzar les planxes de la falsificació, mentre en l’Ajuntament també es buscaven les litografies originals de 1937. Les autoritats pretenien, sobretot, que deixaren de circular les falsificacions. Finalment, la policia localitzà les planxes falsificades i s’acordà destruir-les, així com unes 500 col·leccions falses.

Arran també d’aquest fet, l’Associació Numismàtica va impulsar la publicació d’un estudi sobre el paper moneda alcoià durant la Guerra Civil, a càrrec de l’historiador alcoià José Miguel Santacreu, que ja havia publicat abans un llibre sobre la crisi monetària en la província. Aquest autor va aconseguir a més deduir que els bitllets impresos a Alcoi eren una còpia fidedigna de l’emissió de paper moneda de Saragossa.