Ditirambe fester

Alcoy

Quan s'acaba la festa, la fatiga precedeix a la tranquil·litat. En plena trilogia tot sembla lent, quan passa, excessivament curt. Els preparatius de molt temps per als càrrecs: una exhalació. Véncer la muntanya russa de l'alferes i la capitania, un repte superat.
Viure les festes és tot un carrusel d'emocions amb l'afegida porció de responsabilitat a l'alcoiana que comporta un manoll de nervis inesperats o rebre ordes de mobilitat: pareu, avanceu o de col·locació; més a la dreta, més a l'esquerra.

Tot eixe treball, preocupar-se pels detalls, fan que Alcoi tinga una festa única, increïble i que el públic la contemple com un gran espectacle. Ara queden les opinions, a uns els haurà agradat més el vestit del capità moro, a altres l'alferes cristià o l'esquadra del mig, als que busquen curiositats, les flors dansarines del seguici del capità moro. Tot té cabuda sempre que no es baixe el llistó i la qualitat siga alta, també hauria de passar el mateix en la selecció musical.
Tal vegada, l'Ajuntament hauria de portar a periodistes de l'altra part del món, que coneguen poc les festes, per veure que els crida l'atenció. Potser aportarien un nou vocabulari a la varietat d'adjectius que s'han utilitzat sobretot en les Entrades i es descobririen algunes qualitats de la festa que ara semblen accessòries.

Com la perfecció no existeix, sempre es poden posar alguns peròs. La durada de l'Entrada és llarga i el cúmul d'hores per a l'espectador, es vulga o no, provoca cansament. Tots els festers i festeres volen eixir i té difícil solució. Enguany a més s'ha viscut una situació un poc insòlita i berlanguiana, celebrar Sant Jordi per dues vegades. En el Sant Jordi bis de dimarts, el dia de la seua festivitat i jornada de descans, encara es podia notar el fort olor de pólvora, l'últim rastre de la festa.