El Primer de Maig: una celebració internacional

Alcoy

La història de la proclamació del Dia del Treballador té els seus antecedents en el Congrés Socialista Internacional celebrat a París en 1889, que va fixar la data de l’1 de maig donant suport a la iniciativa del congrés americà, que havia convocat per a l’1 de maig de 1890 una manifestació obrera internacional.

El fet de fixar un dia de maig procedia, en efecte, dels Estats Units, ja que eren les dates en què se signaven els nous convenis, i així les manifestacions obreres podien pressionar la patronal. De fet, la revolta obrera que va impulsar esta diada reivindicativa va ser la de Chicago el 1886, quan, després de quatre dies de vaga, el 4 de maig explotava una bomba provocant centenars de ferits i la condemna a mort de set anarquistes, els anomenats Màrtirs de Chicago.

Així, doncs, el dijous 1 de maig de 1890, a les ciutats i poblacions de la major part dels països industrialitzats, centenars de milers d’obrers havien d’eixir als carrers per a reclamar la jornada laboral de les huit hores, entre altres reivindicacions. L’extraordinària acollida de la primera convocatòria, va permetre que la Internacional Obrera decidira fixar el Primer de Maig com una celebració anual dels treballadors.

Tanmateix, esta visió no era compartida pels anarquistes, que consideraven el Dia del Treballador com una jornada de lluita. Les divergències foren la tònica habitual en els anys següents. Així, a Espanya, el Primer de Maig de 1891 ja no va resultar tan massiu com el primer. De fet, s’hi reduïa progressivament l’assistència, també perquè les autoritzacions del govern eren molt estrictes, ja que pràcticament sols autoritzava reunions en recintes tancats i amb la presència d’un delegat governatiu que podia suspendre l’acte en qualsevol moment.

Pel que fa a Alcoi, no hem pogut accedir a cap periòdic sobre el Primer de Maig de 1890, així que hem hagut d’acudir a la premsa nacional. Així, per exemple, el diari El Correo, que s’editava a Madrid, curiosament trau una cita en la seua primera pàgina:

«En Alcoy se cree que la manifestación será pacífica. Así al menos se deduce de la actitud de los obreros tejedores que, en número de unos mil, se reunieron ayer».

Telegrames arribats el mateix matí informaven el Ministre de Governació que, a Alcoi, «trabajan todas las fábricas y hay completa tranquilidad», i que la reunió de teixidors de la vespra havia estat dissolta.

Per contra, un altre diari radicat a Madrid, La Correspondencia de España, informava que no s’havien produït incidències, excepte a Barcelona, Linares, Alcoi, Manresa, València i Cartagena, on els obrers mantenien postures més dures. De fet, el corresponsal d’Alcoi, el periodista Puig Pérez, afirmava que moltes famílies benestants havien abandonat la ciutat davant la notícia de la manifestació obrera, malgrat que els obrers mantenien una actitud pacífica. Així i tot, el govern havia decidit enviar un destacament de 50 guàrdies civils per a reprimir qualsevol avalot. Mentrestant, el míting celebrat a Madrid anunciava l’adhesió dels anarquistes alcoians.