Gràcies!

Alcoy

Aquesta columna de hui tan sols hauria de tindre dues paraules: Gràcies, Alcoi!
Però resulta que han estat nombroses també les persones que des d'altres llocs del país ens han estat veient i elogiant -fins i tot un val·lisoletà ha gaudit combatent a les files del Capità Moro- així que podríem dir: Gràcies, Espanya.
El que passa és que encara ens quedaríem curts perquè també hem rebut elogis de Tòquio, Marsella, Montevideo i ni se sap quants llocs del món més.
I és que aquest any, a les festes Patronals de la ciutat, s'ha produït un fenomen conegut com la turmenta perfecta. Tot ha estat al seu lloc al moment que havia d'estar. La climatologia ha acompanyat donant a cada instant el que l'esdeveniment necessitava -no hi ha per a menys amb cent seixanta-nou ous oferits a les clarisses socarrades- i fins i tot les coses que no han eixit com tocava, s'han girat a favor nostre convertint-se en part de l'espectacle i contagiant a un públic entusiasta i entregat com jo no havia vist en els 59 abrils que porte passejant la indumentària mudèjar. Així que gràcies, univers.
Això a nivell general. A nivell particular els agraïments són tants que si hages de detallar-los possiblement tindrien vostés columna fins al 28 de desembre, que ja sé que esperen altra semblant a la del passat any.
No podem estar més agraïts a tots els qui ens han acompanyat en aquesta aventura. Els artesans de la festa que han posat el seu granet de sorra per a que tot funcionés com un rellotge suís. Els musics, tots els que ens han escoltat, inclòs eixe quartet de corda que tant ha fet parlar. La filà que s'ha bolcat amb nosaltres, i açò inclou als membres del boato, l'esquadra de negres que ha mostrat l'elegància i l'atreviment que la proposta demanava, la Junta Directiva i tots els minions que van reclutar que han treballat de valent. I com no, els nostres acompanyants, Sidis, Qa'ids i Alssids que han estat a totes i en tot moment. Al tres mulazims, tres grans de la festa, i per últim a Amira, que llevat d'algun bonegó ha estat de deu. Has aconseguit que el que era el teu somni acabarà encisant-me també a mi.
Gràcies!