Un carrer per Isabel-Clara Simó

Alcoy

Des que la nostra escriptora Isabel-Clara Simó va consolidar la seua trajectòria, les alcoianes i els alcoians hem viscut amb orgull les seues referències a la nostra ciutat. Des de la utilització dels nostres carrers i espais urbans (i d’altres pròxims) en les seues històries de ficció, hem entés la importància per a l’autora del seu origen. Des de relats com Alcoi-Nova York o El mas del diable, entre molts altres, Isabel-Clara va saber reforçar l’orgull pels qui hem tingut la sort de compartir lloc de naixement. No és qüestió de localisme barat, sinó de complaença d’una escriptora que va arribar a tenir un ressò nacional i, quasi bé internacional, en una literatura que renaixia de les seues cendres a les acaballes del franquisme. Isabel-Clara Simó va saber oferir a la nostra ciutat el bo i millor de la seua dedicació, tot arredonint-la amb la cessió del seu arxiu i de la seua biblioteca perquè la seua memòria continuara durant molt de temps entre nosaltres.

Amb aquest preàmbul no em deixe emportar per les emocions, com en tantes altres ocasions he hagut de corregir en treballs acadèmics i d’investigació d’un alumnat que es deixava portar per aquestes consideracions a l’hora d’analitzar la seua obra literària. Però ara, deixeu-me, que ho faça jo mateix. Isabel-Clara s’ho mereix, Alcoi s’ho mereix; per què no deixem la marca perenne en el plànol de la nostra ciutat on un carrer o plaça porte el seu nom? A l’igual que en tenim altres que han oferit un record permanent de la seua existència, com el carrer Joan Valls, per citar-ne només un, per què no aconseguim entre totes i tots usar la seua referència en un espai públic que siga de gust per tothom? Sabeu que les poblacions castellonenques d’Onda i de Vila-Real ja en tenen un amb el seu nom? Ella mateixa ho va saber encara en vida. Quina emoció tenia i com esperava que la nostra ciutat s’animara a fer el mateix! Per què hem deixat passar tant de temps? Ben cert és que diversos grups polítics municipals han fet diverses propostes en els últims anys... no deixem passar més temps, siga quina siga la proposta. Comptem que, si ho fem, des d’algun lloc, la Isabel-Clara ens ho agrairà... no és qüestió de noms només, sinó de coherència amb els nostres referents.