Canvi generacional sense paracaigudes

Alcoy

Els joves de la generació dels meus fills eren rebels i indòcils.

Pensaven que estaven inventant la sopa d’all amb els texans retallats i la roba desmanegada, els cabells llargs o rapats, els tatuatges i els pírcings... Afegiu-hi tots els signes externs de provocació que recordeu i totes les reivindicacions morals que us vinguen al cap, des de la llibertat a la justícia social i la voluntat de fer allò que els vells havien sigut incapaços: canviar les coses.

Però, encara que ells no ho saberen, nosaltres havíem sigut tan hippies, punks, rastes i rockers com ells. I si no era així, havíem tingut germans o amics que havien portat això fins a les últimes conseqüències, a voltes perilloses, tot s’ha de dir.

Ens preocupàvem, però ens havíem passat per les mans la majoria dels successos que es podien esperar i l’adolescència no deixava de ser una mena de xarampió conegut. Valoràvem els riscos, encreuàvem els dits i la majoria ens en sortíem.

Els pares d’ara, per contra, no han viscut res semblant al món dels seus fills adolescents. La majoria desconeixen què passa a les xarxes socials, no estan preparats per a fer-se’n una idea per molt que els ho expliquen i tampoc saben què fer per defensar-los. Tenim a tota una generació exposada a la influència de pèrfids divulgadors de falsedats, discursos d’odi o violència sexual, que fomenten la frivolitat i l’egocentrisme. Tot això justament en el període de maduració en què es defineix la seua identitat, a més amb risc de patir assetjament digital i altres formes de violència.

Mai un canvi generacional havia sigut tan dur.