El carrer Mossén Torregrossa

Alcoy

Fa 125 anys, un 21 de maig de 1899, l’Ajuntament acordava que l’antic carrer del Vall fora nomenat oficialment carrer Mossén Torregrossa.

Segons el Diccionari normatiu valencià, editat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el vall és una «excavació profunda feta longitudinalment al voltant d’una fortificació per a dificultar el pas de l’enemic des de fora al mur». Lògicament, esta denominació del Vall feia referència a l’antic ús del convent de Sant Agustí com a fortalesa fins a pràcticament el segle XVI, quan durant la Germania encara va servir per a la defensa contra la revolta.

Desapareguda esta funció defensiva, el vall es va convertir en un abocador on el convent deixava anar les clavegueres i les deixalles fins que, a poc a poc, va començar a urbanitzar-se fins a convertir-se en carrer del raval nou, que connectava amb la Placeta de les Gallines i la Barbacana.

Pel que fa a mossén Torregrossa, les primeres referències a este personatge es remunten a Pere Antoni Beuter, en el segle XVI, Gaspar Escolano, en el segle XVII, i el Pare Picher en el XVIII. Hi ha una notable aportació de l’historiador Ricard Bañó que indica que, a principis del segle XVII, els alcoians atorgaven a mossén Torregrossa la capitania dels cristians.

Però, com tota tradició i llegenda, Torregrossa està envoltat de boira. No hi ha cap constància històrica de la seua existència en el moment de la batalla. Només sabem que, a mitjans del segle XIV, l’aleshores batle d’Alcoi Domènec Torregrossa, va fundar un benifet dedicat a sant Jordi en la parròquia de Santa Maria. Com era costum antigament, estos benifets o capellanies eren ocupats directament per familiars del fundador. D’esta manera, el primer capellà que va tindre este benifet li deien Ramon Torregrossa, i va fer testament en 1362, la qual cosa fa impossible que fora el mateix capellà del temps de l’aparició jordiana.

Este beneficiat era fill d’un altre Ramon Torregrossa, mort víctima de la pesta negra de 1348, al mateix temps que la seua dona. Segons Bañó, el cognom Torregrossa era el més nombrós dels cognoms alcoians a principis del segle XV, i fa referència a un poble situat molt prop de Lleida.

Els alcoians del segle XVII, quan les festes a sant Jordi ja eren les més importants del calendari festiu de la vila, tenien ben clar que mossén Torregrossa va ser qui dirigia la defensa d’Alcoi en l’atac d’al-Azraq. En 1636, per exemple, en un document de prova de neteja de sang, és a dir, per a provar que només tenia ascendència cristiana, Felip Torregrossa va al·legar ser membre de la mateixa família a què pertanyia el mossén Torregrossa de l’any 1276, i que el seu escut figurava en la parròquia al costat dels d’altres famílies rellevants de la vila.