La Poma de la Sarga: un tresor amenaçat

Alcoy

La poma de la Sarga, un producte de proximitat que destaca per la seua excel·lent qualitat i sabor, representa un orgull per a la nostra terra. Aquest fruit, conreat a les planícies de la menuda pedania de La Sarga entre Alcoi i Xixona, ofereix una experiència gustativa única, gràcies a les condicions climàtiques i al sòl de la zona. No obstant això, els llauradors i llauradores que cultiven aquestes pomes s'enfronten a nombroses dificultats que amenacen la seua subsistència i la continuïtat d'aquest producte excepcional.

Una de les principals amenaces prové dels atacs de cérvols a les plantacions. Aquests animals, cada vegada més nombrosos a causa de la manca de depredadors naturals, causen estralls en els camps de pomes, destrossant arbres i malmetent la collita. Els llauradors es veuen obligats a invertir en mesures de protecció que incrementen els costos de producció.

A més, la competència de mercat és ferotge. Les pomes importades, freqüentment produïdes en condicions de major escala i amb costos més baixos, ocupen una part important del mercat, fent difícil per als productors locals competir en preu. Aquest fet, combinat amb la manca de pluges que afecta greument les collites, fa que la situació siga cada vegada més insostenible.

L'absència de pluges, provocada pels efectes del canvi climàtic, redueix la quantitat i la qualitat de les pomes. Els llauradors han de recórrer a sistemes de regadiu costosos que, a més de suposar una inversió addicional, no sempre són suficients per a contrarestar els efectes de la sequera prolongada.

Davant d'aquest panorama, és imprescindible que les institucions ofereixen suport a les persones que cultiven els camps. S'han d'establir ajudes econòmiques i polítiques que fomenten el consum de productes de proximitat, així com mesures per controlar la població de cérvols. Només així podrem garantir la supervivència de la poma de la Sarga i, amb ella, la preservació del nostre patrimoni agrícola i cultural.

Les pomes de la Sarga no són només un producte; són un símbol del nostre territori i la nostra dedicació. És responsabilitat de tots protegir aquest tresor amenaçat.

Que aquestes línies servisquen, una vegada més, per posar en relleu la important tasca que fan les persones del medi rural, que ajuden a mantindre la biodiversitat, l'economia local i modelar un paisatge únic del qual tots podem gaudir-ne.