Ell no ho faria

Alcoy

Ell mai ho faria. Hi ha eslògans que es queden en la memòria i este es quedava marcat a foc a finals dels 80 quan conscienciava als xiquets de la meua generació a no abandonar les nostres mascotes. Un lema que quasi tres dècades després continua tan viu com el drama que denunciava i és que els éssers humans hauríem d’aprendre dels peluts lliçons de noblesa i fidelitat. Esta setmana m’horroritze quan conec que al nostre país cada dia s’abandonen 500 animals, 300.000 a l’any, un cada dos minuts, una barbaritat. La diferència entre ells i nosaltres és el raonament, que en el nostre cas gira cap al mal que suposa deixar a la seua sort als que no es poden defendre.

Ara que arriba l’estiu comença la temporada alta, la de l’hedonisme vacacional i també la dels desanimats que deixen a un animalet viu al carrer, com si fora un joguet que ja no ens serveix.

Deixeu-me vos recomane l’adopció, sens dubte una de les millors decisions que he pres en la meua vida, compartir vida amb el meu gos no és un sacrifici és un plaer inigualable. Augmentar la família i donar una segona oportunitat un animal ompli de felicitat sempre que es fa amb responsabilitat i les protectores d’animals malauradament estan plenes d'amor. Adoptar sempre és millor que comprar i si sou dels que mireu molt l’estètica, vos informe que en les xarxes de protectores podeu apuntar-vos a un llistat per tal de demanar un gos a la carta: raça, gènere, grandària, pèl, edat… Amb un poc de paciència arriba.

Siga com siga l’amor que trobareu no es paga amb diners i si ho feu de pas vos desmarcareu de tants humans sense ànima que al remat resulten més animals que ells, peluts que mai et deixarien…