Emigraré, o no?

Alcoy

Hem passat uns dies entre el Nord-est d'Alemanya i el sud-est de Dinamarca. Jutlàndia es diu la regió i és terra de vikings. D'una verdor inigualable, per la constant pluja que assota aquest lloc del món, però de la que a penes hem vist una mostra d'un parell d'intenses hores. I és que, encara que no ho semble, a tots els llocs és el mateix amb el canvi climàtic.
Ens contaven que a Flensburg nevava any rere any i vàries vegades. Ara ja no neva, gens ni mica. Així que el clima s'està endolcint i en no res serem els jubilats patris els que demanarem asil climatològic als descendents del rei Harald Blåtand, perquè ací, a la terreta, no hi haurà qui passe un d'aquests estius que comencen el Dia del Músics i es prolonguen fins Tot Sants.
Pegues per emigrar en trobaria ben poques. Educats fins a extrems poc habituals, fan verdaders esforços per entendre i comunicar-se amb un tipus que, com jo, utilitza l'anglés comanxe cada volta que creua la frontera pàtria. Cervesa ni els compte, abundant i bona. I cara, també, molt cara, per a què els he d'enganyar. Comoditats totes, excepte els maleïts edredons unipersonals que no hi ha manera d'amarrar a la part de baix del llit i et passes la nit amb els peus al descobert i lluitant per que les ungles enganxen algun ordit que el faça quedar quiet. I el menjar... doncs aquí és on tenim el cavall de batalla. Pernil dolç de dues-centes quaranta i tres fórmules distintes, formatges pocs formatges i mantega per a untar pans de tota classe, menys el que es diu un pa, ja m'entenen. Salsitxes empastifades de salses carregades de curry, vegetals bullits conforme ixen de la Mare Natura... En fi, que per aquesta part la cosa, no vull enganyar-los, es posa costera amunt.
He fet un experiment sociològic a les xarxes socials que ha estat el de penjar algunes fotos dels plats identificats per l'himne del país i esperar la reacció d'amics i coneguts. La multitudinària resposta ha estat tan evident, que només tornar a casa, m'he demanat un blanc i negre com Déu mana, vi i llimonada, olives partides, tàpenes, tapenots i un parell de vitets coents que han acabat per convéncer-me de què viatjar és divertit, instructiu i emocionant, però que com a casa, en cap lloc.