Llums i ombres d’Alcoi: el tren

Alcoy

En les últimes setmanes hem conegut l’anunci de l’adjudicació de 84 milions d’euros per a les obres que han de renovar la línia fèrria d’Alcoi a Xàtiva. S’acaben els 40 anys d’incertesa sobre el futur d’aquest tren en els quals l’amenaça de tancament ha sigut constant. Estem parlant d’un traçat de l’anomenat ample ibèric (1668 mm), no electrificat i en via única que es va inaugurar el 1904. Una realitat que permetia en el seu moment l’enllaç directe amb València que va nàixer amb la pretensió d’allargar-se fins a Alacant, la qual cosa haguera oferit en l’actualitat una renovació anterior sense dubte. El fet de ser una infraestructura limitada, amb un punt de partida i d’arribada final com la nostra ciutat va provocar des de sempre l’angoixa que ha presidit les últimes dècades per a la seua continuïtat. Aquest haurà estat la reflexió dels responsables de la matèria dels diversos governs nacionals i autonòmics: tenia sentit el seu manteniment i renovació davant de la xarxa d’autovies que cobrien el seu trajecte?

Crida l’atenció que en un país que, a més de la xarxa de carreteres modernitzada en l’última part del segle XX, ha optat per donar prioritat per les línies fèrries d’alta velocitat, es mantinguera en funcionament una com la nostra. Som el segon estat del món amb una xarxa més extensa de vies per a trens d’alta velocitat amb un total de 4.000 km; només Xina ens supera. Si atenem al nombre de viatgers, el nostre país passa a la setena posició. Una rendibilitat, per tant, dubtosa, però que ha deixat de banda d’altres xarxes menors que comuniquen poblacions i que faciliten el transport als seus habitants amb un seguit de problemes tècnics sovint anunciats en els mitjans de comunicació. Per què cal continuar apostant per traçats com el nostre en el món del segle XXI? Hi ha molts arguments que aporten les diverses iniciatives que des de la nostra comarca s’han anat estenent; des d’una millora de la mobilitat i l’accessibilitat en unes terres que no sempre ho han tingut fàcil a causa de l’orografia, a la contribució als mitjans de transport públic a l’estalvi energètic davant dels privats i individuals, a la potenciació del teixit econòmic i social. Moltes raons per cridar ben fort: sí al tren Alcoi-Xàtiva, però amb una renovació com la d’ara anunciada.