Historia
Cròniques alcoianes

L’artista Santiago Rusiñol visita Alcoi

Era qualificat com a "artista total", perquè representava diverses disciplines artístiques: pintor, escriptor i agitador cultural

Cròniques alcoianes (10/06/2024) "L’artista Santiago Rusiñol visita Alcoi"

Cròniques alcoianes (10/06/2024) "L’artista Santiago Rusiñol visita Alcoi"

04:53

Compartir

El código iframe se ha copiado en el portapapeles

<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1718021521178/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Fa cent anys, el 16 de juny de 1924, el pintor Santiago Rusiñol visitava Alcoi. Era qualificat com a «artista total», perquè representava diverses disciplines artístiques: pintor, escriptor i agitador cultural.

Fill d’una família de l’alta burgesia, això no li va impedir abandonar la comoditat de la casa familiar i emigrar a París per a fer vida d’artista bohemi. Quan va tornar a Catalunya, va adquirir un casal a Sitges, Cau Ferrat, que va convertir en taller, musei i l’epicentre de les anomenades Festes Modernistes, en les quals es llegien manifestos i es reunien els grans artistes del moment.

Pel que fa als lligams de Rusiñol amb Alcoi sabem que l’arquitecte alcoià Joaquín Aracil el va conéixer mentre estudiava la carrera a Barcelona.

La presència de Rusiñol va impactar molt, perquè, per exemple, el poeta Joan Valls recordava encara de major haver vist Rusiñol, amb el seu cabell blanc i llarg, fumant amb pipa i segut en un banc de la Glorieta, escoltant un concert nocturn de banda. Curiosament, l’obra identificada de Rusiñol que va pintar a Alcoi és la Glorieta.

El mateix any, en l’Exposició Nacional de Pintura de 1924, Rusiñol, ja considerat el «mestre dels jardins», li van seleccionar tres obres, de les quals «Jardín de Játiva» és la que més va agradar a la crítica.

Pel que fa a la visita a Alcoi, deia la premsa del moment: «Se encuentra en Alcoy, donde ha ido á pintar algunos ‛jardines’, el gran catalán Santiago Rusiñol, autor dramático en El Místico, pintor en sus famosos cuadros, costumbrista en sus novelas, y en toda su obra, fecunda y grande, eminentísimo artista».

Per les mateixes dates, Mario Aguilar, director del diari barceloní La Noche, publicava una columna sobre Rusiñol i les seues anècdotes:

«Hemos pasado unos días en Valencia… Volviendo de un paseo… hallamos a Santiago Rusiñol en un café, naturalmente, porque no hay catalán viajero que no haya hallado a Santiago Rusiñol, catalán errante, en Roma, en Granada, en Paris, en Madrid, en Aranjuez, en Palma o en Cuenca. Esta vez venía de Játiva, donde le habían hecho un homenaje…»

Des de 1896 i després d’un viatge a Granada, Rusiñol havia començat a pintar jardins basant-se en els tres elements de l’art nazarí: arquitectura, aigua i vegetació. Curiosament, en els seus jardins mai hi ha persones. Va crear tota una sèrie anomenada «Los jardines de España», bona part de la qual va ser exposada per la Galeria «Art Nouveau» de París. Estes obres van ser tan populars que es va realitzar una edició impresa de làmines a color amb el mateix títol de «Jardines de España».

Com a escriptor, Rusiñol va començar enviant cròniques des de París per al diari La Vanguardia, després va fer traduccions i va escriure algunes novel·les, la més famosa de les quals és L’auca del senyor Esteve (1907), adaptada posteriorment pel mateix autor per a teatre. Rusiñol va faltar en 1931 a Aranjuez, prop dels jardins que tant li agradava pintar.

En febrer de 1975, amb motiu del centenari de la fundació del «Monte de Piedad» hi hagué una gran exposició de pintura espanyola del segle XIX. Entre els pintors seleccionats, al costat dels alcoians, hi havia Rusiñol.

 
  • Cadena SER

  •  
Programación
Cadena SER

Hoy por Hoy

Àngels Barceló

Comparte

Compartir desde el minuto: 00:00