Preguntes sense respostes

Alcoy

Cada dia em faig més preguntes i no trobe respostes. Els paradigmes han canviat i el que abans era evident o normal ara ja no ho és. Per exemple, que una persona sense equip ni a penes programa electoral es presente a unes eleccions i traga un bon resultat és increïble, que la macroeconomia i grans dades econòmiques siguen positives, mentre més de la meitat de les famílies els costa arribar a final de mes, que els bancs multipliquen i generen beneficis astronòmics mentre tanquen oficines i deixen sense atenció als pobles xicotets o que un banc gran vulga menjar-se a uns altres, amb una OPA per guanyar més encara són tan sols algunes de les coses que no acabe d'entendre. Més preguntes, grans empreses com Ford o Vodafone plantegen acomiadaments massius de centenars de treballadors mentre no es troba gent per a treballar a determinats llocs, o que el turisme visca una època daurada d'increment de preus i tarifes i xifres record d'ocupació. I que els rics siguen més rics cada vegada o els pobres més pobres, em costa d'entendre.
El món sembla evident que està canviant a velocitat de creuer, i la política es perd en les lluites i les acusacions mútues de jo corrupte i tu més que jo, debats estèrils sense ocupar-se dels problemes reals de la gent, sense ajudar-nos a buscar respostes.
En esta societat vivim anestesiats, tenim dues guerres prop, la d'Ucraïna i Gaza a la que sembla que s'hem acostumat cada dia o el drama de la migració que continua i creix. Entre gener i maig, quasi 5.000 persones han mort intentant arribar a les costes de Canàries, això vol dir que són 32 morts diàries o una cada 45 minuts, segons dades de l'ONG Caminando Fronteras.
Ara acaba el curs escolar i farem vacances, viatjarem amb la família o els amics, passarem bons moments descobrirem llocs nous i viurem noves experiències, i a setembre tornaren sense respostes i amb moltes més preguntes de les que tenim ara. Malgrat tot, bon estiu a tots.