Happy Ending

Alcoy

El que semblava anava a convertir-se en tot un drama ha acabat de la millor manera possible. La situació estava molt complicada, inclosos els més optimistes no veien gens clar la continuïtat de l'Alcoyano en la població.
Si poguérem incloure-li una banda sonora a este final fins i tot sorprenent en els temps que corren, , s'escoltaria 'Happy Endings'el brillant tema de Liza Minnelli en la pel·lícula 'New York , New York', de Martin Scorsese o com els somnis es poden fer realitat.
De moment, l'Alcoyano és com si s'haguera salvat en l'última jugada i en dues ocasions. No es pot dir que l'equip blanc-i-blau no haja tingut certa fortuna perquè ha superat dos match balls.
El primer la seua desaparició i el segon el trasllat a la Nucia.

Un conjunt d'aspectes es van unir per a aconseguir el que fa uns mesos semblava un impossible. El sentiment, l'estima al Deportivo va eixir quan tocava, en el moment més oportú i gràcies a la plataforma 'La Moral No Morirà'. Va saber tocar la fibra dels alcoians i les alcoianes que van donar suport a la iniciativa i es van manifestar pels carrers de la ciutat.

El propietari, que semblava tenia un pla diabòlic per a emportar-se l'equip a la Nucia, ha cedit, ha llevat el peu de l'accelerador quan ha vist que han sigut ateses les seues peticions.
L'Ajuntament, que no ha mirat a un altre costat i ha encarat el problema per a evitar la mudança d'un club quasi centenari.

Els mitjans, les xarxes, que esta vegada, com es diria, 'tots a una veu', van llançar l'auxili que va aplegar a tots els llocs del país.

Així i tot,el futbol és capritxós, mai se sap el que pot passar. Per això cal gaudir d'este 'happy ending', d'una nova temporada en Primera Federació. I el 13 de setembre, cal recordar amb més il·lusió que mai que l'Alcoyano complirà noranta-sis anys. Esperem que vinguen molts 'finals feliços' per a celebrar en uns anys un merescut i emotiu centenari.