Quan arriba juliol

Alcoy

Quan m'ha posat a preparar la columna del mes, m'ha donat que ja fa molt de temps que estic compartint reflexions (o 'destarifos') amb els oients de Ràdio Alcoi. I quan dic temps, parle d'un fum d'anys. Un honor, per una altra part, per cert.
I ho ha pensat perquè, de sobte, em va vindre al cap que el que hauria de dir, ara que comença juliol, és, que qui vaja a les nostres muntanyes, ha de tindre tota la precaució del món per evitar a eixe malèvol enemic que és el foc. "Tot control és poc", hauria d'emfatitzar.
Però vaig tindre la sensació de dir el mateix fa un any, i fa dos, i tres... I que, fins i tot, jo mateix em canse d'escoltar-me sempre amb la mateixa musiqueta. Així que, manejant els pensaments, a veure si trobava inspiració, em va vindre al cap: les vacances. Sí... molt original, ¿veritat? Ja... ja ho sé que no. Però tocava... Perquè ara és quan tots els xavals estan de vacances. I és el moment de dir-los als pares que deixen gaudir als seus fills: d'animar-los a volar, a passar-ho bé, que se'n vaguen d'excursió, o de campament... que deixen les maquinetes i torner a jugar al carrer... que tornen a descobrir la màgia d'un llibre, l'art de dibuixar o el fantàstic que és pedalejar...
Però, de nou, mentre pensava amb això em vaig dir: "Jesús, que et tornes a repetir!... això també ho has fet ja. Que els xiquets tornen a ser xiquets i que els deixem volar..."
I resignat vaig pensar a parlar de l'actualitat. I en pau. Però... ufff, un divendres amargat per les incompetències polítiques, per la realitat del preu de l'oli i de les temperatures desbocades? No
Va ser així, saturat, quan en vaig dir: parla de vida. Sense més ni més. I parla col·locant-te al costat de l'oient. Parla-li de viure. Viure en majúscules. Amb intensitat.
Pensant amb els altres, sí; però també amb tu. Sent generosos i solidari amb els teus paisans, però també amb tu mateixa; sent empàtic amb els teus, però sense deixar de pensar que tu eres únic i irrepetible. I que el millor que pots fer és valorar la vida: la teua i la dels altres. Sí, aprofita per a somiar, compartir, obrir finestres a la llibertat. Ser lliure. Més lliure. Fer vacances –com algú ens cantaria- abans de fer-les de per vida. Fer vacances dels problemes i respirar.