Balanç
Miguel Vilaplana, periodiste del diari INFORMACIÓN
La Columna del periodiste del diari INFORMACIÓN, Miguel Vilaplana: 'Balanç'
Alcoi
Ha passat ja més d'un any des de les eleccions autonòmiques i toca fer balanç de com li ha anat el canvi de Govern en la Generalitat a Alcoi. Un sempre té l'esperança que les coses canvien i que el fet que hi haja un Executiu autonòmic i un altre municipal de diferent color no tinga conseqüències per als ciutadans, però, desgraciadament, la realitat s'encarrega de demostrar que les coses seguixen i continuaran igual.
I als fets em remet. El PP va fer de la sanitat el seu gran cavall de batalla quan estava en l'oposició. Han sigut nombroses les rodes de premsa que ha protagonitzat a les portes de l'hospital esquinçant-se les vestidures per la falta d'inversions i prometent que, quan arribaren al poder, les obres d'ampliació anaven a començar immediatament i que, a més, hi hauria suficient personal sanitari per a atendre com es mereix a la ciutadania. Doncs, ni una cosa ni l'altra. L'ampliació seguix sense aparéixer per cap costat i una cosa tan senzilla com declarar l'àrea sanitària com de difícil cobertura per a facilitar l'arribada de professionals s'ha quedat en el fons del calaix, amb el greuge comparatiu que això suposa en relació amb altres comarques pròximes.
D'altra banda, les inversions per a la rehabilitació de Rodes seguixen avant, almenys de moment. Una altra cosa és el finançament que venia rebent la ciutat per part de la Diputació, que ha caigut en picat malgrat que tenim com a diputat de Desenvolupament Econòmic al portaveu del PP a l'Ajuntament d'Alcoi. I en l'única cosa que el govern autonòmic sembla que està disposat a col·laborar és en el nou polígon industrial projectat en els voltants de la Canal, cosa que no deixa de ser un brindis al sol, entre altres coses perquè la seua execució, a la vista del que ha passat en els últims anys per qüestions mediambientals, és més que improbable.
Un balanç, com dic, depriment, en el qual es torna a posar de manifest que molts polítics, una vegada eixits de les urnes, no dubten a prendre com a ostatges de manera lamentable als ciutadans en benefici dels seus interessos partidistes.