La canícula

Alcoy

Ja està ací la canícula, eixe període estadísticament més calorós, on les temperatures arriben als valors més alts i que se sol donar entre la primera quinzena de juliol i la primera del mes d'agost.

Són dies, com els que estem vivint, on pel dia no es pot eixir de casa i on, a la nit, la bascor no deixa descansar. Són dies de barcelles fins a altes hores de la matinada a la porta de casa amb el veïnat, en allò que anomenem "a la fresca" per intentar enganyar el subconscient. Són nits de passejar pels carrers i menjar-se un gelaet o una mentireta, amb aigua-llimó negre, per descomptat.

Però al meu poble, Cocentaina, la canícula sona, a més a més, a música i Festa que anuncia que la Festa de moros i cristians en honor a Sant Hipòlit ja està pròxima.

Són dies de tràfec i de il·lusió, de nervis i d'alegria. Són dies i nits de filà i de rialles. De cotos i de colpets de café de feta. De pelar tostons i de collir tomaques.

I és que la canícula fa que ens comportem de manera estranya i que per una vegada a l'any, canviem els criteris normals en què ens diferenciem les persones i adoptem d'altres que són diferents: si som més de moros o de cristians o si som més de marxa mora o de pas-doble.

Ja tenim ací la canícula contestana. A gaudir-la! Bona canícula! Bones Festes!