El banc de la cultura

Alcoy

Alcoi té molts deures, sobretot en alguns edificis amb passat o història que s'han quedat abandonats , però també hi ha encerts que han servit d'exemple a altres ciutats en la seua reconversió.
Per als que van nàixer a finals dels setanta o dels vuitanta, la Casa de Cultura sempre ha estat en el mateix lloc, i ni els passa pèl cap aquell centre més menut localitzat en el carrer Casablanca des de l'any 1958 amb moltes carències.

Als pas dels anys es pot valorar com una aposta arriscada la ràpida transformació, de banc a Centre Cultural. No deixa de tindre gràcia que els arxius municipals es troben en la que era zona de màxima seguretat. Es va passar de cambres cuirassades on es guardava el paper moneda, custodiades pels guàrdies, a dipositar tots els documents i material que formen part de l'arxiu alcoià. D'un paper valuós, l'econòmic dels bitllets, a un de relleu històric.
Mèrit a banda té com van idear l'escenari del Centre Cultural en el pati central de l'edifici.
Aquella transformació de sucursal del Banc d'Espanya a epicentre de la cultura d'Alcoi va cridar l'atenció, i la ciutat estava orgullosa per haver aconseguit un espai de nivell. Han passat quaranta-un anys, es va inaugurar en abril del 83, i requereix reformes i canvis. D'aquells 38 milions i mig de pessetes de la primera inversió, ara es necessita una forta quantitat per portar endavant les millores d'un edifici que es va inaugurar l'any 1928. Durant més mig segle ha sigut la sucursal del Banc d'Espanya, casa de cultura, la comissaria en la pel·lícula 'Atraco', la caserna dels nazis d'Atenes en la sèrie 'Dime quién soy'. Amb el nom d'un gran del teatre, Mario Silvestre, el centre va viure un període d'apogeu i ha sigut durant molt temps el bressol que ha realçat i dignificat la cultura.