Campions d'Europa?

Alcoy

Redacte aquestes línies deu dies abans d'emetre's. Jo encara no ho sé, però vostés sí, som campions d'Europa. Ja li ho vaig dir a Paquito Agulló quan un mes arrere em va comentar "la teua columna serà el 22 de juliol". En fi que no vaig de Nostradamus ni res semblant, però sí que li tenia una fe cega al grup de xavals que ens anava a representar. I potser m'estiga equivocant i el campió estiga Anglaterra, Déu ens lliure pel bé de Benidorm i Magaluz, però en res afectaria el que ara els contaré. Aquesta Eurocopa ens ha deixat moments verdaderament sublimes, fruit de l'esforç esportiu, tàctic i de talent de xavals que juguen primorosament al futbol. També altres absolutament ridículs a conseqüència de declaracions de qui res té a veure amb l'esport rei i si amb voler fer-se de notar aprofitant el vent de cua que mediàticament suposen aquest tipus d'esdeveniments. Per a mostra un botó. Ahí tenim a Llanos Massó, la presidenta o tal volta ja expresidenta -ja dic que escric amb molta antelació- de les Corts que, en una pataleta digna d'un infant de guarderia, va cridar "imbècils milionaris elitistes" als jugadors de la selecció de França, tan sols perquè s'havien alegrat -alguns, no tots-, de què els seus amiguets de l'extrema dreta veïna perderen les eleccions. Una persona que utilitza aquesta terminologia des d'un càrrec públic a mi no em representa. I em dolen a l'ànima els més de cent mil bolívars que anualment li paguem entre tots. A un món cada volta més plural, amb més mestissatge s'ha de ser carabassa per a fer-se de notar d'aquesta manera. Però és obvi que, fora de l'eufòria d'aquestes circumstàncies, als integristes de l'extrema dreta els dona vots. Així que no tenen el menor pudor en fer-se de notar mantenint el seu repugnant discurs xenòfob i antiemigració, i quedant com a ninots de cara a molta gent, però engrossant de vots els seus partits perquè la demagògia ven. I si no que li ho pregunten a Hitler que, a lloms de barbaritats semblants, va guanyar unes eleccions. Un darrer apunt, i torne a l'esportiu, en un joc col·lectiu els premis individuals a mi em semblen absurdes, però posats a divagar, jo aposte per Rodri, un jugador exquisit, cervell del millor equip de l'actualitat, el City de Guardiola, i de la millor selecció, l'espanyola, com a proper Baló d'Or. A veure si de nou, la qüestió endevinatòria, torna a posar-se del meu costat. Que passen bon estiu.