Judici

Alcoy

Han passat quasi quatre anys des de la tragèdia, però més val tard que mai. Esta setmana ha arrancat, per fi, el judici civil pels ni més ni menys que 74 morts durant la pandèmia en el geriàtric d'Oliver a Alcoi. El primer judici per la gestió d'una residència durant la pandèmia de coronavirus que se celebra a Espanya i, per tant, l'espill en el qual s'estan mirant moltes ciutats que van patir desastres, si no de tanta envergadura, almenys semblants.
I si s'ha arribat ací, el mèrit exclusiu i absolut ha sigut dels familiars dels morts, que s'han hagut de buscar la vida per si sols per a aconseguir portar davant els tribunals el succeït en la residència, donada la indiferència que han mostrat tot este temps les administracions públiques, començant per aquelles, com era la Conselleria de Servicis Socials, que més enllà de declaracions altisonants, va fer més aviat poc per intentar esbrinar el succeït i donar suport als afectats.
Una tragèdia que no podia quedar en l'oblit, i més després de conéixer el que s'està comptant en els primers dies de la vista, amb testimonis que relaten qüestions com la falta de personal, l'aïllament del centre i que no es permetia a alguns residents eixir del llit ni per a anar al lavabo. Hecatombe i desastre són només alguns dels qualificatius que s'han quedat surant a la sala.
És necessari conéixer i aclarir tots el que va succeir, més enllà de per a buscar culpables, per a evitar que tragèdies com esta tornen a succeir. Però si s'aconsegueix serà, torne a incidir, per l'obstinació d'uns familiars que, lluny d'ensorrar-se per la falta de suport institucional, han decidit tirar cap avant encara a costa de reviure uns amargs fets que els marcaran les seues vides per sempre.