L’edifici de Cervantes: d’escola a centre universitari

Alcoy

Vaig aprofitar una visita familiar a Alcoi en el mes de juliol per a visitar l'edifici històric de Cervantes. Ja coneixia el refugi antiaeri de la Guerra Civil que té l'accés des d'aquella antiga escola, però no havia accedit a la resta d'un edifici que va marcar la meua infantesa. Feia cinquanta anys que m'acomiadava dels dos cursos que vaig tindre del que aleshores es deia "Parvulari". La imatge emboirada de qui tenia entre quatre i sis anys prenia llum i color: he de reconéixer que la recordava en tonalitats grises, com potser era en aquell moment la realitat del nostre país en les acaballes d'una dictadura que havia obligat a les alcoianes i els alcoians a amagar-se. La realitat del sistema educatiu era ben distinta en aquell moment, la que marcà el nostre aprenentatge, per obrir-se, amb la democràcia a una nova generació de mestres que han format les generacions posteriors en aspectes com la llibertat i la igualtat.

És per això que vaig alegrar-me de la decisió del nostre Ajuntament de cedir aquelles instal·lacions, magníficament restaurades, per a la docència del grau en Mestre en Educació Infantil que ja són una realitat des de la concreció del Campus d'Alcoi de la Universitat d'Alacant en el curs acadèmic 2018-2019. Per aquelles noves aules, ben diferents de les que jo vaig conéixer, hi ha des de fa unes setmanes 150 estudiants universitaris que es formen diàriament i que són un complement social i econòmic de primer grau en una ciutat que llueix tenir la seu de dues universitats de prestigi. Deixeu-me una nota emotiva final: jo també vaig ser alumne de l'escola Cervantes...