Experts en l'àmbit rural apunten a la manca de serveis, l'agricultura, la digitalització i el patrimoni cultural com a reptes per combatre el despoblament
Beniarrés va ser punt d'encontre sobre el futur del món rural dins del projecte europeu "Highlands Community Manager"
Alcoy
Representants municipals de diversos pobles de El Comtat es van reunir el passat 24 de setembre Beniarrés per a debatre sobre els desafiaments i oportunitats que afronten. Aquest esdeveniment, liderat per la consultora CREA360 dins del projecte europeu "Highlands Community Manager: Professionals building community resilience and innovation in rural areas", va comptar amb la participació de socis internacionals d'Itàlia i Romania, com Crea Centro Ricerche Etno Antropologiche, Asociatia Se Poatei A2030.
En la sessió es van abordar qüestions com el despoblament, la manca de serveis, l'agricultura, la digitalització i la preservació del patrimoni cultural. L'Ajuntament de Beniarrés va exercir d'amfitrió i l'alcalde de la localitat, Francisco Sellés, va liderar la trobada, promovent la col·laboració entre els representants locals i els socis internacionals. Sellés va destacar la importància de trobar solucions per a les àrees rurals, oferint un futur més prometedor.
La jornada, que va durar dos dies, va incloure un taller central amb la participació d'actors socials de la comarca. Van assistir alcaldes com María Garcia d'Agres, Javier Navarro de Benillup, Agustín Martínez de Gaianes, Pau Pinar de L'Orxa i el mateix Francisco Sellés de Beniarrés. També van participar representants de la societat civil, com Lucía Gadea de RadioAlcoy-Cadena SER, Jordi Ortiz de Propileu Associació Cultural, Encarna Andrés, presidenta de l'Associació de Mestresses de Casa de Beniarrés, i Paco Expósito de l'ASEID(Asociación para el Empleo, la Inclusión y el Desarrollo).
Durant les discussions, es va fer evident la preocupació pel despoblament de les zones rurals. Els representants van subratllar que molts joves abandonen els pobles a la recerca d'oportunitats laborals i educatives a les ciutats, deixant enrere una població envellida. Aquesta tendència planteja reptes socials i econòmics, que les àrees rurals han de superar per retenir la joventut i atraure nous habitants. També es va debatre la manca de serveis essencials, com l'atenció mèdica i la infraestructura de transport públic, que dificulten la repoblació i el creixement sostenible. L'agricultura, un pilar històric de l'economia rural, també es troba en crisi, amb un desinterés creixent entre els joves per continuar treballant al camp. Les normatives restrictives i la falta de suport econòmic per als agricultors van ser altres temes de preocupació. La digitalització es va identificar com una clau per al futur de les zones rurals, destacant la necessitat de millorar l'accés a Internet i altres infraestructures digitals per facilitar el teletreball i atraure noves inversions. Així mateix, es va fer valdre el patrimoni cultural com a eina per a revitalitzar les àrees rurals, tant per atraure visitants com futurs residents.
Aquestes discussions, en col·laboració amb els socis internacionals d'Itàlia i Romania, marquen l'inici d'un procés que continuarà fins a l'abril de 2026. L'objectiu és trobar solucions innovadores que facen les àrees rurals més resilients, sostenibles i capaces d'oferir un futur millor a les seues comunitats. La cooperació entre les institucions locals i internacionals serà fonamental per a l'èxit d'aquestes iniciatives, que inclouran la creació d'una plataforma digital per a dotar de ferramentes als gestors de projectes rurals.